Molins del Carrer Industria

En aquesta foto veiem les obres de rehabilitació de la zona dels molins fariners del carrer Indústria.
Encara que inicialment eren set els que s'aixecaven en aquest carrer a la fi del segle XIX, només varen sobreviure quatre.
Aquests eren els seus noms: d'en Tià Gran, d'en Lluc, de Cas coc i d'en Burriada. Aquests molins, -datados des de l'any 1680- eren de tipologia de
torre amb base, planta baixa cúbica o prismàtica, on se situava l'habitatge, i la planta superior cilíndrica, dedicada a la maquinària
que efectuava la mòlta.
Al març de 1978, la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus, s'incoa expedient de conjunt històric-artístic a
instàncies del Consell de Mallorca, sent declarats com a tal el 13 de novembre de 1981. Ja l'any 1983, es va iniciar la restauració
dels quatre molins. Com veieu van estar a punt de ser demolits, però afortunadament es van salvar -cosa rara i avui dia decoren el
paisatge de la nostra ciutat. La foto és de finals dels '70.

Plaça de Drassanes

A la fotografia, veiem la Plaça de Drassanes a la fi dels anys '50.
Se sap que des del segle XIII en aquest lloc es reparaven i construïen vaixells. En 1844, en traslladar-les drassanes al port de Palma, l'ajuntament la va convertir en plaça. Enmig es va col·locar una font amb una estàtua de Jaume Ferrer, el gran navegant mallorquí, obra de l'escultor Jacinto Mateu.
Aquest marí, Ferrer, seria un pioner ja que al segle XIV va iniciar la ruta de les exploracions per les costes de l'Àfrica Occidental, precedint en gairebé tres quarts de segle a les que després farien els marins portuguesos. El 10 d'agost de l'any 1346, dia de Sant Llorenç, va arribar al riu d'Or, en el que seria ara les costes de Gàmbia.

De totes maneres, l'estàtua que veiem a la foto no és l'original, està es troba a l'interior del Consolat de Mar ja que es trobava en molt mal estat després de tan sols 70 anys a la intempèrie. La que veiem és una rèplica realitzada per l'artista Joan Grauches el 1914, per la qual li van pagar 2.140 pessetes.
La foto és del fotògraf amateur, Manuel Reaño


Doncs bé, en aquesta fotografia del fotògraf Josep Salvany, presa l'any 1915 (poques setmanes abans que posessin la nova, que no rèplica, ja que si us fixeu veureu que no són iguals) podem veure l'estàtua original de l'esmentat escultor a una escena quotidiana d'aquells dies; Veïns carregant aigua de la font i els inefables nens posant davant la novetat de la càmera fotogràfica.

Santuari de Cura

El Santuari de Cura és un monestir religiós situat al cim del puig de Randa, al municipi de Algaida. Segons explica la tradició, ocupa el lloc en el qual es va retirar i va rebre la il·luminació el beat Ramon Llull. A més en aquest monestir es dóna culte a la imatge de la Mare de Déu de Cura. La tradició afirma que l'origen del santuari és l'altar marià que Ramon Llull va fer construir en 1275 que va donar primera forma al santuari de la Mare de Déu de Randa (després anomenat de Cura). Sembla que en una cel·la adjunta el doctor il·luminat va fundar el que després seria l'Escola de Randa. La primera referència segura de l'existència d'ermitans per aquests llocs la trobem quan el bisbe Lluís de Prades l'any 1394 relata l'existència d'homes retirats en aquest lloc des d'algunes dècades. D'aquests moments s'han datat més d'una vintena de coves. El santuari va prendre importància a partir del segle XVI cridant ja de Cura. La decadència va arribar al segle XIX i no va ser restaurat fins a les actuacions del bisbe Campins i l'arribada dels franciscans a 1913 (es va instal·lar el noviciat provincial dels terciaris regulars). L'any 1955 la imatge va ser coronada pontificalmente.

Dinar - Santuari de Cura

Ahir, vam donar per finalitzada sa temporada d'excursions amb un dinar al Santuari de Cura. El menjar molt bo i el lloc i la companyia molt agradable. En aquesta reunió, es va procedir a confeccionar la nova temporada 2015-2016 i al mateix temps es va procedir a re-elegir Llorenç Martorell, com a President de My Group.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

EN CANVI, SI VOLS TORNAR A ESCOLTAR SES PARAULES DEL NOSTRE PRESIDENT, HAS DE PITJAR AQUI

VOLTA al PUIG MAJOR

EL CAMÍ DELS CINGLES

Ahir, de la mà de la nostra amiga Tina hem fet una volta al Puig Major.
Punt de començament del camí dels Cingles, el seu recorregut comença amb un lleuger ascens i que de seguida arribam a una barrera que creuam per la seva esquerra. mes endavant trobam sa Fonteta de na Cavió amb el seu cosi rebosant d'aigua i seguim fins el Coll dels Cards Colers.
Una vegada a dalt del Coll des Cards Colers (890 m.) a la nostra esquerra podem veure una creu construïda l'any 1985 que recorda la proximitat de la capella de Sant Salvador de Almallutx del segle XIII i que tant interès va despertar en el Pare Rafael Juan.
Aquest coll ens obri les impressionants vistes a la vall de Bini, a nostra esquerra el Puig de s'Alzinar (932 m.) i a la nostra dreta el Puig Major (1,445 m.).

Seguim el camí en lleu descens, i ens trobam amb un roca àmplia amb les seves característiques esquerdes, que rep el nom de Roca Saltadora, que segons explica; l'amo Joan Sastre de Bini Petit (Possesion de Mallorca) “aquesta és una roca Saltadora, així anomenada perqué hi ha una llegenda que diu que des d'amunt d'ella és cavall de Sant Jordi va pegar un bot fins a Barcelona. Encara podeu veure ses petjades de ses potes de s'animal i és regueró de sa pixarada que var fer abans de pegar tan gros bot”.
Seguim el nostre camí i arribam a la bifurcació que ens baixa a la vall de Bini, però encara no ho farem perquè volem seguir pel camí. Al poc veurem a la nostra esquerra el Pla d'en Gumbau, terres de cultiu, amb les seves curioses roques conglomerades conegudes amb el nom de “Els Matalassos”, arribam a la Font Subauma amb un abeurador rectangular. Prosseguim fins a l'alzina Fumadora, que rep aquest curiós nom perquè era el lloc de descans dels treballadors de la zona que aprofitaven per fumar-se un xigarret.
Després continuam cap a Turixant i el Coll de s'Escudella, aturant a dinar a sa font del mateix nom, per finalment prosseguir en baixada cap a les cases de Son Torrella i arribar a la base militar als peus del Puig Major, on havíem deixat estacionats els cotxes.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

FONT DES GARBELL (Banyalbufar)

Aquest dimecres, de la mà del nostre guia particular Xisco Hernández, ens hem dirigit a la zona de Banyalbufar a visitar la Font des Garbell, situada en una finca privada. Gràcies a la senyora Benson (amiga de Xisco) que ens ha permès el pas.
Se situa sota un marge alt que s’aixeca en el gegantí coster nord de sa mola de Planícia. Presenta al davant una ampla esplanada amb pins que configura un lloc certament idíl·lic. Sa font pròpiament dita mostra una mina de pedra seca. A l’interior de sa mina circula una canaleta que cau a l’exterior damunt una pica quadrangular. A l’esquerra de la mina de sa font, hi ha un nínxol amb coberta absidal dissenyat sens dubte amb la intenció d’albergar alguna imatge religiosa que santificàs la font, però aquest conjunt resta sense acabar o prou malmès. De sa mina de sa font parteix una canaleta exterior adossada al marge que arriba a un safareig situat a sa banda de ponent.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DEN XISCO HERNÁNDEZ, HAS DE PITJAR AQUI

Font des Garbell.pdf by alenyar

VALL de PUNXUAT (Algaida)

Avui hem fet una excursió a peu a la Vall de Punxuat (Algaida) de la má de Xisco Hernández. Aquesta és una excursió de 2 Botes, és a dir, que per les seves característiques i per la seva durada no cal estar entrenat.
Ara bé, encara que sigui una excursió curta si el dia acompanya és molt agradable.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

A continuació tens la història de Punxuat:

PUNXUAT by alenyar