.

.

dilluns, 25 de desembre del 2017

Montepio de Previsión del Arrabal (Santa Catalina).

Desaparece el último montepío.
Cierra la antigua sociedad de socorros Arrabal de Santa Catalina tras 123 años dedicada a ayudar a los trabajadores del barrio.

La nostalgia de lo que fue y no puede seguir siendo se desprende de las palabras de Llorenç Gil, el socio número 6. "Me apuntó mi padre cuando era niño. Mi abuelo también era socio. Yo jugaba al futbolín, al pimpón y los sábados había baile y me animaba con la raspa". Nació en la calle Caro hace 77 años y ahora, en esa misma vía aunque muy diferente a la de su infancia, acaba de cerrar el último local del Montepío de Previsión Arrabal de Santa Catalina. Era la única sociedad de socorros que quedaba en Ciutat (convertida en asociación) tras la desaparición de la Protectora y la Asistencia Palmesana. Sin embargo, como ocurrió con las demás, el declive y las deudas han hecho inviable la continuidad de la entidad social fundada en 1894.

En menos de dos décadas, ha perdido tres cuartas partes de sus asociados y "más de la mitad del centenar inscrito hasta el final no estaba al corriente de sus cuotas, de solo 30 euros anuales", detalla el secretario, Miquel Coll. De ahí que la última asamblea general haya aprobado la disolución del montepío. "Los socios se han ido muriendo poco a poco –la media de edad supera los 70 años– y no hay relevo generacional". A ello se suman los problemas financieros que arrastraban desde la última etapa en la antigua sede de la calle Fàbrica, cuando dejaron de llegar las subvenciones del Consell, por lo que "era inasumible seguir", tal como explica.

El histórico local, inaugurado en 1931, acabó con "un alquiler desorbitado", por lo que en 2012 tuvieron que marcharse –ahora es un restaurante– y así comenzó el principio del fin. En la modesta sede de la calle Caro continuaron con algunas actividades, como gimnasia, danzas del mundo y coro, además de excursiones y conferencias de vez en cuando. Tampoco faltaron las partidas y campeonatos de cartas, dominó y bingo, ni los días de fútbol para ver al Mallorca, pero ya no era como en los buenos tiempos de la sede de Fàbrica.
Otros t�iempos

"Los catalineros íbamos a hacer el vermú o a pasar la tarde, era como nuestra casa", en palabras de Gil. Para el presidente desde 2006, Llorenç Sabater, que ahora está enfermo, el Montepío era "como una familia", resumió en un reportaje anterior. Y el que fuera el anterior presidente, Julià Monserrat, ya destacó en 2002: "Solo subsiste porque le tenemos cariño". Casi dos décadas después, siguen apreciando esta entidad, aunque no es suficiente, porque la razón de ser de las sociedades de socorros mutuos se perdió con la llegada de la Seguridad Social en los años 40.

A principios del siglo XX, en sus tiempos de mayor esplendor, el número de socios superaba los 1.200 y tenían derecho a médico de cabecera, dentista, oculista, practicante, comadrona y hasta servicios funerarios. El trabajo gratuito de muchos profesionales permitió que la iniciativa saliese adelante. Fue impulsada por un grupo de obreros y pescadores de Santa Catalina a semejanza de los montepíos de otras ciudades y los primeros años estuvo en un local de la calle Cerdà para luego pasar a Can Ripoll y Fàbrica.

Al crearse la Seguridad Social, la entidad se fue reconvirtiendo paulatinamente en un club social donde se hacía teatro, zarzuela, baile, juegos de mesa, etc. Era el lugar de encuentro después del trabajo y el fin de semana, donde muchos socios conocieron a sus parejas, por lo que el Montepío permanecerá en el recuerdo.


dijous, 16 de novembre del 2017

Els "dos miles" Puig de Sa Rateta + Na Franquesa

Aquest dimecres, de la mà de Jaume Vives hem fet una excursió una mica dura, hem fet els "dos miles" Puig de sa Rateta de 1.113 i Puig Na Franquesa de 1.067 m, pujant pel camí dels nevaters, ha fet un bon dia, ses panoràmiques espectaculars, però el fort aire era molt fred, per aquest motiu hem acabat amb una torrada.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dissabte, 11 de novembre del 2017

40 Aniversari Grup dels Dimecres (2017)

El Grup dels dimecres va començar el seu camí fa 40 anys de la mà de Benigno Palos entre d'altres (precursors de l'excursionisme a Mallorca), els descendents que hem seguit el seu camí, ahir vam celebrar el 40 aniversari amb un dinar al Rte. s'Hostal des Pla, amb gran camarederia.


SI VOLS VEURE UN VIDEO DEL DINAR, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS RECORDAR LA SALUTACIÓ DEL PRESIDENT, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS RECORDAR SA LECTURA, HAS DE PITJAR AQUI

dimecres, 25 d’octubre del 2017

Volta al Parc Natural de Mondragó

Avui, hem anat a caminar al Parc Natural de Mondragó, hem començat al Caló des Borgit i hem seguit per la Cala de Mondragó fins arribar a s'Amarador, ha estat un dia d'estiu 100% ses Platges abarrotades.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 12 d’octubre del 2017

Ses Basses de Mortitx (Pollença)

Camí de ses Basses de Mortitx :
Ahir, de la má de Jaume Vives, sortim del Km 10,9 de sa carretera Ma10 d’Andratx a Pollença a l’entrada de sa possessió de Mortitx. Després de passar per ses vinyes de Mortitx arribam a una barrera amb un botador on comença sa finca pública. Ara el camí s’enfila de valent per una pista encimentada fins arribar al refugi Lavanor, lloc tranquil envoltat d’oms que mes tard aprofiterem per dinar. Ara, de moment feim una aturedata i aprofitam per berenar i agafar forces.
Retornam al camí i amb una forta pujada arribam al coll des Vent on contemplam un paisatge de roquissar erosionat amb capritxoses formes. De baixada del coll no tenim la sort de veure cap voltor, més tard a s'hora de dinar si.
Ràpidament arribam a sa nostra meta: el Sementer de ses Basses de Mortitx, una gran dolina. En aquest clot hi trobam una petita bassa . És una construcció de parets gruixades que aguanten una coberta de pedres suportada per una vella soca d’ullastre.
Tornam pel mateix camí fins a sa carretera.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dimecres, 4 d’octubre del 2017

Caseta d'en Gregori (Valldemossa)

Avui, hem reprès sa temporada d'excursions i sa primera ha estat a la Caseta d'en Gregori de la mà de Joan Palau, el que havia de ser una excursió senzilla, s'ha complicat una mica per les temudes patinades, trossos bastant complicats i el grup ha tornat per dos camins. Ara bé, hem disfrutat d'unes vistes espectaculars i hem tornat ben a temps, per arribar al Restaurant Es Muntant a Establiments, on hem menjat un bon menú i els Franciscos ens han obsequiat amb dues ensaïmades.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAT AQUI

dijous, 15 de juny del 2017

Dinar a Can Tronca 2017

Ahir, per tancar sa temporada d'excursions hem anat a Sant Joan per anar a dinar a Can Tronca, aquí teniu algunes imatges i un vídeo.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE ES VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 28 d’abril del 2017

Monasterio de Batalha (Portugal)

Al Monasterio de Batalha, cada dia hi ha un canvi de guàrdia de l'exèrcit republicà portuguès que escorta la tomba del soldat desconegut, caigut en la Primera Guerra Mundial (en realitat no hi ha ningú enterrat). A continuació un vídeo del que és el canvi de guàrdia.



dijous, 27 d’abril del 2017

Volta per Binissalem

Aquest dimecres, davant de l'absència de molts companys del grup per un viatge, un grupet ens hem desplaçat a Binissalem i de la mà de Toni Pons hem fet una caminada de 12 km. Pels voltants del poble, per acabar al Restaurant Robines on teniem taula reservada per dinar. Per cert molt bo, excel·lent i barat, fins i tot havia fava parada, bonissima.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dimecres, 5 d’abril del 2017

Puig de Sa Font (Sóller)

Avui hem tengut una exigent excursió circular que ascendeix al Puig de Sa Font.
Sa pujada des de ses Cases del Teix, fa que l'ascens sigui llarg i amb força desnivell.
Hem fet una aturada a ses Cases del Rei Sancho.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 30 de març del 2017

Cingle de s'Obi (Sóller)

Ahir, hem anat a Sóller i de la mà de Pep Lluís Forteza ens hem dirigit al Cingle de s'Obi, una excursió que havia de ser matinal i s'ha complicat una mica més del previst per la zona que vam haver de transitar.
Ruta desconeguda i meravellosa que discorre per remots tiranys del vessant nord de la Serra d’Alfàbia. Un paisatge generós, amb espectaculars panoràmiques i amagats racons què val la pena perdre's hi una bona estona.
Així i tot, hem arribat a temps per dinar a Can Gata i prendre un gelat a C'an Pau a sa Plaça de Sóller.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 10 de març del 2017

Cingles de n'Amet (Fornalutx)

És Cingles de N'Amet és un dels paisatges més salvatges de Tramuntana.
Aquest dimecres duríssima ruta de la mà de Pep Lluis Forteza, que transita per recòndits llocs del nord de l'illa, on són pocs els senderistes que s'atreveixen a arribar, no és una ruta per a qualsevol, cal tenir molt instint muntanyenc i estar acostumat a caminar per terrenys salvatges.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI


PETIT VIDEO DELS CINGLES DE N'AMET, HAS DE PITJAR AQUI

dissabte, 25 de febrer del 2017

Puig d'Amos (Orient)

Aquest dimecres, a més de l'excursió al Puig d'Amos (Orient) hem fet es dinar anual de arengades a sa caseta Can Tothom, amb un extraordinari ambient i musica de xeremiers.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 16 de febrer del 2017

Camí dels Presos (Manacor)

Ahir de la mà de Xisco Hernández, hem anat al municipi de Manacor, concretament pels terrenys que foren de l'antiga possessió de Son Fortesa. Hem recorregut part del camí dels Presos i hem pujat al puig de So na Moixa.
Iniciam la marxa al portell obert de Son Maina, vora la carretera Ma 4015 (Manacor-Son Fortesa), pel camí dels Presos.
A la dreta apareixen ses Cases de Son Maina. Possessió situada entre el puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el puig de s'Heretge.
A l'esquerra tenim el puig de sa Mata i el del Diable i passam el pont d'en Farcit, el qual salva un brancam del torrent de So na Moixa.
Es pont, construït pels presos, pren el nom de can Farcit, propietat rústica situada entre Son Maina, es Revellar, So na Moixet i el puig de s'Heretge.
Deixam a l'esquerra una bifurcació que torna sortir al camí principal més endavant .
- El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, dins el 1937, al setembre o octubre d'aquell any, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els 'soldats treballadors' «duien a terme obres considerables d'interès públic, com carreteres i camins» i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, també n'hi havia a Vistalegre i a s'Espinagar. El camí dels Presos (que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Porto Cristo), no fou l'únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, s'Hospitalet o s'Espinagar, fins a Portocolom.
Assolim es Coll des Vent i deixam es camí dels Presos per enfilar-nos al puig de So na Moixa. Una reixeta de partió creua tota sa muntanya i també el coll.
A pesar dels humils 330 metres d'altària, sa pujada ens fa suar de valent.
Arribam a dalt del Puig de So na Moixa també s'ha anomenat al llarg del temps, sa Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà i el puig de sa Marineta.
El camí continua per la falda del puig Negre. A la dreta veim ses Cases de Cas Manescal i a l'esquerra una caminet mena a un berenador precedit per un àngel damunt una peanya.
Finalment, amb els cotxes hems dirigim al jaciment L'Hospitalet Vell que és el nom amb què és denominat el nucli d'hàbitat talaiòtic situat dins aquesta possessió que es troba al terme municipal de Manacor, on feim una aturada per dinar i donam per acabada sa excursió.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO del Jaciment L'Hospitalet Vell, HAS DE PITJAR AQUI