Volta de Son Trias a l'Ermita de Maristela (Esporles)

Sortida des de l'àrea recreativa de Son Trias, situada a les afores d'Esporles, (on s´hi pot deixar el cotxe) pujada en alguns trams pronunciada per camins estrets i pedregosos i agafam desviació fins a l'Ermita de Maristela on hi hem fet una aturada per reposar forces.
Seguim la pujada fins al monument del Cor de Jesús on es poden observar unes espectaculars vistes. i continuam amb la baixada fins a Son Trias, que ens esperava una bona torrada.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Puig de Sa Rateta (2018)

Ahir, dimarts, 11 de desembre, els Botones dels 70 i qualque infiltrat hem pujat a Sa Rateta (1.113 metres).
Encara no eren les 10 del mati quan hem partit de l'aparcament del Pla de Cúber, per el camí que ens hauria portat a Binimorat, si no ens haguéssim desviat cap a l'esquerra, fent el solc del torrent d'Almadrà, fins que l'hem travessat per iniciar la pujada cap a la vessant sud de la Serra de sa Rateta, on hem vist (i notat sobre la pell) el tebi sol d'aquest matí de finals de tardor.
La pujada ens ha portat al camí dels nevaters i hem començat amb les ziga-zagues d'aquest estil de camins. El sol ha deixat de ser tebi i ens hem llevat jerseis i xandalls, deixant els braços a l'aire... bé, en Pep Barceló´, ha continuat amb la jaqueta posada.
Hem arribat a dalt, i el sol ha desaparegut deixant pas als niguls (o boira) procedents del Puig Major. La gran panoràmica de Sa Rateta sobre els embassaments, s'ha vista emboirada per el moviment dels niguls.
La baixada cap el Coll des Cards ens ha fet patir molt per la manca de visió, el nigul seguia acompanyant-nos.
Una vegada trepijada la verda herba del coll, els niguls s'han esvaït i el soleiet tebi ha tornar a aparèixer.
Continuam baixant per la vessant nord de la serra en direcció al camí de Cúber a Binimorat.
Trobam una esplanada perfecte per dinar, acompanyats per un tebi sol, una temperatura agradable, una panoràmica indescriptible, i una banda sonora dels picarols de les ovelles.
En haver dinat, acabam la baixada i feim els cinc kilòmetres del camí cap a l'embassament, escoltant la meva veu : "i en arribar a Andratx ferà fosca negra".
Arribam als cotxes, després de 12.690 metres, cansats però satisfets amb noltros mateixos.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Sa Canaleta des Ratxo

Ahir de la má de Jaume Vives, bona part de s'excursió es va fer per la finca pública des Galatzó, també passam per terrenys de la finca des Ratxo. Llevat del tram del camí de ses Planes i la síquia des Ratxo.
El safareig, també conegut com sa Bassa, emmagatzemava l'aigua que arribava per la síquia des Ratxo. Té planta rectangular, amb una longitud de 95,60 m.
Aquest sistema de canalització que arriba a la finca de Galatzó, possiblement d'origen andalusí, segons podem llegir a la Guia..., ve de la font des Ratxo «d’aigües subterrànies per drenatge que, després de proporcionar aigua a l’esmentada finca, es canalitza a través d’una síquia de 2 km que discorre paral·lela al camí que uneix la finca des Ratxo amb la finca pública de Galatzó. La síquia té un recorregut sinuós que es va adaptant a l’orografia del terreny fins a desembocar a una bassa, coneguda com sa Bassa, la funció de la qual és emmagatzemar l’aigua i redistribuir- la. De sa Bassa surten tres branques de síquies».

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Dinar a diecisiete grados.

Avui sa Junta de Jubilats de B.M. ens hem reunit per començar una nova temporada, amb forces renovades!

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Puig de Na Marit (Bunyola)

Aquest dimarts, Els Botones dels 70 i qualque infiltrat hem deixat els cotxes al camí d'Es Cocons i hem pujat camí amunt per Cas Bergantet arribant, al cap d'una horeta al Planitjar, situat a 616 metres, on hem berenat.
En haver recuperat forces, hem continuat cami cap el sud, descobrint el pla de Ciutat: de Bellver a S'Arenal, i de Caubet aSon Reus. Hem pogut comprovar que un "Creuer", amarrat al port, és més gran que la Seu.
Un darrer esforç per pujar al cim, el Puig d'Aimaric (també anomenat de Marit, o d'Eimerit) que amb els seus 668 metres domina la part sud i llevant de l'illa. Podiem veure Cabrera.
Refeim les passes fins al Planitjar, amb els pins tan fotogènics. Allà hem trobat un grupet on hi anava en Jaume Vives. que havien de baixar per on nosaltres havíem pujar.
Continuam camí avall, aturant-nos només per collir bolets, que probablement el gendre de Jaume Serra, li dirà que pot tirar-los si no vol patir un mal de panxa.
Hem trobat un pou amb poal i abeurador, on ens hi hem retratat casi tots els excursionistes que avui hem anat a caminar per sa Comuna de Bunyola: Toni Calafat, Pep Barceló, Gonzalo Fernandez Rodado, Joan Fornes Barcelo, Jaume Aleñar, Pep-Lluís Ferrer, Damiá Real, Jaume Serra, Pedro Noceras Oliver, Miguel Gelabert Palou i Pere Coll Aguiló.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

De s'Estanyol a Vallgornera.

Avui a principis de la tardor, hem reprès la nova temporada d'excursions, per començar una volta molt guapa amb sol i vent, a la vorera de la mar, de S'Estanyol a Vallgornera.
Per ser el primer dia hem acabat agotats i hem hagut de aturar al Club Nàutic de s'Estanyol a recuperar forces.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI

Pas des Cego o de s'Ego i Pas de Na Lluísa.

Arribam amb els cotxes a la urbanització des Verger, passada la Posada del Marqués, des d'on iniciarem el nostre recorregut d'avui.
Tenim intenció de recórrer el Pla de Sobremunt i tornar al lloc de sortida.
Superant el pas des Cego, o de s'Ego, sembla que no està molt clara la tomonimia.
Un piscolabis ve molt bé després del primer esforç.
Damunt es penyal de Terretes fem una breu aturada per recuperar l'alè.
Disfrutam de vistes del Pla de Sobremunt
El Pla de Sobremunt està farcit de ranxos de carboner.
Al Pla de Sobremunt i a la recerca del pas de na Lluïsa.
Arribats als talls penya-segats, ens feim sa foto de grup i continuam la marxa.
Cap a l'esquerra arribarem al pas de na Luïsa. Cap a la dreta davallarem per sa coma de ses Edges.
Ses cases de cas Metge destaquen abaix.
Finalment per un tram de carretera arribam fins al cotxe i ens dirigim al Restaurant que ens esperava un suculent dinar.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI