.

.

dijous, 22 de desembre del 2016

Dinar al Refugi Pont Romà

Ahir, per les inclemències del temps no vam fer l'excursió matinal, per tant no hi ha moltes fotos, ara bé tots vam poder gaudir d'un dinar de germanor per celebrar es Nadal, res millor que un arròs brut al Refugi Pont Romà.
El Refugi Pont Romà a Pollença, al Nord de Mallorca, amb vistes sobre el torrent de Sant Jordi. El Refugi Pont Romà no només és un refugi per a senderistes,
sobretot és un punt de trobada per als amants de l'autèntica Mallorca, un lloc per a gent que estima la natura , el bon menjar.

Aquest pont és popularment considerat com un dels pocs testimonis que queden de la presència romana a Mallorca, si bé el seu origen segueix sent un misteri.
L'origen d'aquest pont de pedra que creua el torrent de Sant Jordi és un misteri de la localitat de Pollença, ja que des del segle XIX és conegut com el Pont Romà,
si bé no es té constància de la seva existència fins l'any 1403, moment en què era conegut com a “Pont de Cubelles”.
Romà o no, el cert és que aquest pont ha resultat fonamental per als pollencins, ja que fins al segle XIX va ser l'únic punt que els permetia creuar de manera
segura el torrent de Sant Jordi durant les crescudes. En tot cas, els romans van deixar una empremta inesborrable a Pollença, el seu nom.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DEL TORRENT DE SANT JORDI I PONT ROMÀ, HAS DE PITJAR AQUI

FINALMENT, SI VOLS VEURE ES VIDEO DEL DINAR, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 1 de desembre del 2016

Ermita de La Victoria-Torrent de Ses Fontanelles (Alcúdia)

Ahir, de la mà de Xisco Hernández hem partit des de l'Ermita de la Victòria i ens dirigim cap al torrent de ses Fontanelles, passant pel Coll de na Benet i divisam sa Talaia d'Alcúdia, vam acabar al Campament de la Victòria. Una excursió molt agradable, pels camins, ses vistes esplèndides i el dia que ha fet.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE FREGIR UNS OUS, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 17 de novembre del 2016

Sa Campaneta-Cases de Planici (Esporles)

Ahir, de la mà de Pep Lluis Marquès vam fer una excursió amb sortida a Sa Campaneta fins a ses Cases de Planícia.
Ara bé, en la mitat del camí un petit grup de la mà de Pep Lluís Forteza, ens vam dirigir al Pas de sa Rata per la seva extrema dificultat.
Continuam cap al nostre segon objetiu el Pas de sa Rata, per aixó tornam al penyassegat que dona a la mar, ho seguim així com podem fins trobar al pocs minuts
lo que pareix un camí plé de pedres.
Una vegada conseguit superar es Pas de Sa Rata, començam a baixar cap a Planici i ens trobam Els Aljubets - popularment anomenats es Aljupets - estan situats
ran del vell camí de s'Arboçar, també anomenat camí des Carro o de sa Mola. «Es Aljubets és un dels més importants dipòsits d'aigua de Tramuntana, gràcies a
les seves colossals dimensions (13'80m x 6'50m), la perfecció l’arquitectura i per ubicar-se en un dels llocs més privilegiats quant a bellesa botànica. Consta de
dos cossos: un destinat al consum humà i l'altre a abeurar els animals. Fou aixecat el 1882 per una colla de margers esporlerins sobre els fonaments d'una antiga
bassa».
La data apareix cisellada a la pedra plana de la llinda dels Aljubets.
A un revolt del camí trobam un conjunt de construccions prou interessants per aturar-nos'hi, es tracta d'es Porxo i s'Aljub des Porxo, també dit s'Aljub de sa Boal o
sa Bassa Nova .
Vora una gran barraca, destaca s'aljub des Porxo «una petita bassa recoberta de volta (parcialment esbucada) i paredada en verd. Rebia l'aigua dels pendissos
que hi ha darrere seu per una petita boca. Al seu costat trobam es Porxo on el porquer de Planícia guardava els animals que antany grufaven per aquesta
muntanya».
Més avall, a la vorera del camí, trobam la pica que rep l'aigua de la font, a través d'una canal de teules, la qual ha estat arreglada no fa massa. Després d'aquest
element, enllaçam amb un camí més ampla que ve de la part d'Estellencs, és el camí des Bosc Gran o de Son Fortuny. Per aquest mateix camí, hem de
prosseguir cap a la dreta.
Finalment vam arribar a ses cases de Planícia on feim una aturada per dinar.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DEL DINAR, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 10 de novembre del 2016

Volta a s'Olivaret (Fornalutx)

Ahir, de la mà de Pep Lluis Forteza vam fer una volta pel Fornalutx fins arribar a la zona de s'Olivaret.
Un passeig d'unes tres horetes per un indret encissador, recorreguent uns camins empedrats. Conéixer el camí de sa Dumanega, principalment, és el motiu
d'aquesta sortida, d'una bellíssima factura amb elements constructius modèlics d'un temps. Aquest camí, que des de l'any 2006 en que l'Ajuntament de Fornalutx
el declarà protegit, forma part del nostre Patrimoni històric, cultural i paisagístic.
El fet de que romangui privat, probablement el salvarà d'una exposició al públic en general que no sempre respecta el seu entorn i els elements patrimonials. A
hores d'ara, el camí de sa Dumanega discorre per un indret meravellós abastit de marjades d'olivar en un impecable i modèlic estat de conservació i manteniment.
Arranca del camí des Mas i arriba fins el racó anomenat s'Olivaret, situat a la falda de sa Pedrissa de Monnàber, al mateix jaç del torrent de sa Dumanega, que reb
s'aigua del Bosc de Monnàber i ses parets dels cingles de la serra de son Torrella.
Lloc obagós, tranquil i màgic.
Per dinar, ens dirigim en cotxe fins a Sóller en un terreny del amic Pep Lluis denominat Sa Mola.
El bloguero que subscriu, otorga a aquesta excursió una nota de 9,95 punts, simplement pel fet que en els torrents no baixava aigo.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DE SA TORRADA, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DEL CAMI DE SA DUMANEGA, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 3 de novembre del 2016

Santuari de Sant Salvador (Felanitx)

Ahir, deixam la Serra de Tramuntana i de la mà de Llorenç Martorell ens dirigim a Felanitx, per pujar al Santuari de Sant Salvador i Monument al Crist Rei. Una excursió molt agradable, no excessivament llarga i amb unes vistes espectaculars. Vam poder menjar còmodament a ses taules de sa cafeteria i prendre un cafetet acompanyat de coca de na Tonina i de na Paca. Per tot això, aquesta excursió mereix una qualificació d'un 10! és la segona vegada que això passa.
Enhorabona al guia i als companys per la bona disposició i camaraderia.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN PETIT VÍDEO CASERO, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE EL VÍDEO ESPECTACULAR, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE SES FOTOGRAFIES DEL CASTELL DE SANTUERI, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 28 d’octubre del 2016

Penya de Sa Bastida (Alaró)

Una vegada més trescam pels encontorns d'Alaró. En aquesta ocasió de la mà de Mateu Balle visitam un antic reducte defensiu tardo-romà i de refugi medieval
per a la població d'Alaró, el puig de sa Mola de sa Bastida, de 576 m d'altària, on s'alça la Penya de sa Bastida, de 617 m, situat a les terres de l'antiga l'alqueria
Beniarri.
El començament de l'excursió va ser amb pujada, pel que va semblar una mica forta, però realment no va ser així, sa va combina pujades i baixades. Per cert va tenir una qualificació de 10 punts per primera vegada.
L'excursió va començar al Bar Cabrit i Bassa amb un cafetet i va acabar en el mateix lloc amb una cerveseta.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DE MY GROUP, HAS DE PITJAR AQUI

dimecres, 5 d’octubre del 2016

Camí de s'Escolta

Curta i vistosa excursió de Son Mas a Can Costa (Valldemossa) pel camí de sa volta de s'Escolta, remot sender de vigilància costanera, que ja existia a mitjan s XVI i que posteriorment l'Arxiduc va manar millorar.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE EL VÍDEO, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 9 de juny del 2016

Dinar Final Temporada 2015-2016

Ahir, vam celebrar el tradicional dinar de companyerisme del grup excursionista "My Group" , al Restaurant Santi Pons a Santa Eugènia. El menjar va ser excepcional i després va tenir lloc una votació per triar el President del grup per a la nova temporada, després d'una renyida votació va ser triat de nou, l'actual president Llorenç Martorell i tot seguit es va fer entrega d'una placa commemorativa a Pep Lluis Forteza per el seu bon fer guiant al grup.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO RESUMEN, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 3 de juny del 2016

Castell d'Alaró + Cova de Sant Antoni + Torre de Sa Presó des Moro

Aquest dimecres, de la mà de Mateu Balle hem pujat al Castell d'Alaró.
Guapa excursió apta per a tots els públics. Sempre amb camí ben definit i indicat, des del castell fins a la cova el camí es torna mes difícil de seguir
i hem de anar amb compte en visitar sa torre i sa cova.
Aquest itinerari m'agrada molt mes que pujar des Alaró, és mes agradable i verd.
El nostre itinerari comença a la carretera Alaró-Orient.
El camí és molt fàcil de seguir, molt ben indicat amb pals, transcorre entre multitud d'oliveres centenàries i excel·lents vistes.
Després d'una estona caminant, vam entrar en una zona amb mes vegetació, un alzinar preciós, la pujada és una mica acusada.
Després d'una estona pujant, al voltant dels 700 metres d'altitud arribam a una esplanada "es Pouet", nosaltres agafam el camí de l'esquerra que puja per unes
escales de pedra.
Després al voltant d'un quilòmetre arribarem a un altre desviament amb el seu corresponent panell, agafarem el camí de l'esquerra que indica "Castell d'Alaró", des d'aquí la pujada s'endureix una mica de nou.
Una estona després arribam a sa porta emmurallada d'entrada al castell.
Després de travessar la porta arribam a un pla el qual hem de travessar per seguir pujant suaument fins arribar al cim.
Aquí podem trobar diverses estructures, entre elles un bar, i el més important, la capella de "La Mare de Déu del Refugi".
Des del cim tenim unes impressionants vistes en diverses direccions, si miram cap al nord veiem entre altres al Puig de s'Alcadena, el Massanella, Puig
Major, els tres milers, la serra d'Alfàbia ....
Ara hem de decidir si es vol donar per finalitzada l'excursió tornant sobre els nostres passos o volem visitar sa cova, si optam per la visita tenim
d'agafar per la part dreta del mur del recinte.
Recinte, hem de passar pel muret de la dreta que sempre hi ha una somera.
Des d'aquí seguirem un camí que en ocasions es perd, però està ben indicat per fites, sa cova està direcció sud a un quilòmetre aproximadament.
El camí ens aproxima a la vora del precipici fins que arribam a una torre de defensa, vora, la "Torre de sa Cova o Presó des Moro", hem
de visitar-la amb precaució a causa del seu estat ruïnós, presenta unes meravelloses vistes.
Per trobar l'entrada a sa cova ens situarem en el cami abans d'arribar a la torre, i a uns 10 o 20 metres abans d'arribar-hi a la nostra dreta
trobarem la seva entrada.
Per la seva visita no necessitem frontals ni casc, és lluminosa i es recorre en un parell de minuts.
Entram acotats i després d'un gir a la dreta veiem l'entrada a una càmera molt gran, la veritat és que l'impacte visual és enorme, em va agradar molt,
tot el seu gran finestra cap al buit, després de la qual podem veure les vistes.
A l'interior la recorrerem amb molt de compte perquè la finestra està situada a la paret del precipici i cau en pendent fort.
En el seu interior trobam un aljub que recull aigua de les filtracions i una capella tallada a la roca.
Vam sortir anant alerta cercant la petita obertura d'entrada.
Un cop fora podem anar a cercar una lluerna natural situat al sostre de la cova, sortint giram a mà esquerra i després d'un parell de metres la veurem al mig
d'unes grans roques un forat que podem observar amb precaució perquè la caiguda és gran.
Ara ja només hem de ascendir de nou seguint les fites fins al castell d'Alaró, seguir baixant fins a "es Pouet", i desfer el nostre camí fins al
cotxe.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

PER VEURE UN VIDEO CASERO de SA COVA DE SANT ANTONI, HAS DE PITJAR AQUI

PER VEURE UN VIDEO CASERO de SA TORRE de SA PRESÓ DES MORO, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO Mes Profesional de SA PUJADA al CASTELL, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO Mes Profesional de SA TORRE de SA PRESÓ DES MORO, HAS DE PITJAR AQUI

dilluns, 23 de maig del 2016

Veteran Cars

Ahir, me varen convidar a anar amb el grup de cotxes classics "Veteran Cars" partim des d'Andratx amb destinació a Muro, on vam visitar sa Granja de caragols "Treu Banye" amb degustació inclosa, per seguir a sa Plaça de Toros de Muro que també vam visitar . Finalment, completam sa sortida amb un dinar de caragols al Restaurant Arco Iris , a prop de Can Picafort. Una esplèndida volta.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 19 de maig del 2016

MOLA DE PLANICIA

Ahir, vam fer una excursió a la Mola de Planícia, partim des de l'aparcament a la Granja d'Esporles i pel camí del correu arribam al cim del Puig (934 m). Anada i tornada, hem caminat molt però el bosc d'alzines és preciós.


SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 13 de maig del 2016

Puig de Sa Gubia - Pastoritx - Raixa

Després de sentir parlar tant, darrerament, del barranc de sa Gúbia, hi vàrem voler anar a tocar-ho amb les mans. De la má de Pep Lluis Forteza partim de Raixa i començam a caminar, si aconseguíem l'objectiu, havíem de tornar al punt de partida (Raixa) pel coll del cingle de sa Milana, Pastoritx i Raixeta, una volta molt guapa.
Deixam el cotxe a l'aparcament de la finca pública de Raixa , situada a la carretera Ma-11 (Palma-Sóller), km 12,200. Començam a moure les cames a les 8:55 h en direcció a Bunyola pel camí Vell de Palma, reconvertit en la GR-221 (WP-02). Deixam a la dreta el camí que surt a la carretera.
La possessió veïna de Raixa és Biniatzar. Antiga alqueria documentada el 1246. Feu part de les propietats del marquès de la romana. Les edificacions conserven bona part d'una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra. Al fons, destaca sa Gúbia, allà ens dirigim.
Deixam de banda una cruïlla de camins (WP-03), és l'entrada a Biniatzar que dóna a la carretera, després passam per Son Monei. Com hem dit abans, caminam per l'antiga carretera de Palma a Sóller, per tant camí públic.
Passam per l'endret de s'Alqueria Blanca Vella, avui dedicada a hotel rural.
La paret que deixam a l'esquerra no desmereix en absolut, el seu aspecte és imponent, és la paret dels Coloms o Colomer, on als seus peus hi ha un petit aljub que recollia l'aigua de regalims i que servia per abeurar els coloms.
Seguim amb el nostre objectiu de remuntar el barranc.
Decidim anar pel pas del Barranc, el qual s'obre a la dreta de les parets del barranc, a una covassa.
Es tracta d'un estret passadís que antigament es tancava amb un portal i una reixa, així, entre la paret i aquest pas quedava el barranc barrat.
El passadís escalonat es torna molt estret, tant que es fa necessari llevar-se la motxilla.
Després de pujar un poc a la mala connectàrem amb un perdut camí de carboners (WP-05), el qual menava a unes sitges. A la nostra esquena tenim el puig de s'Alqueria o de sa Gubia (609 m). Aquest puig es troba al terme de Bunyola, entre el puig de Son Nassi, sa Muntanya i s'Alqueria Blanca.
Aquest camí arriba a les cases per la part posterior (WP-07). De moment no hi ha impediment per visitar aquesta antiga possessió de muntanya.
Caminam en direcció a la moleta de Pastoritx pel camí de ses rotes d'en Cotó, un antic camí molt desfet.
Destaca l'aqüeducte, la gran era i la capella. L'oratori o capella de Pastoritx tenia tres altars, està situat a la dreta de la imatge, on es pot veure l'espadanya. L'oliverar que s'enfila pel coster de sa moleta de Pastoritx, s'anomena ses Cuinetes. Just on comença l'alzinar se situa una de les cases de neu d'aquesta possessió.
Així, arribam a les vetustes i abandonades cases de Raixeta. La naturalesa també sucumbeix. Un dels dos lledoners se solidaritza amb el lent enrunament dels edificis que l'han vist créixer.
Un còmode camí de roda, planer, ens durà de Raixeta a Raixa. És bastant freqüentat per ser una passejada i a més per finques públiques.
La bella façana amb vestíbul de deu arcs rodons de Raixa. Dalt el turó hi ha una torreta redona construïda en temps recent (diu l'Arxiduc, 1884) com a part de la decoració dels jardins. Més amunt de la torreta redona, s'ubica una petita ermita, connectats ambdós edificis per estrets caminets.
Raixa és una possessió d’origen àrab; l’alqueria Araixa, lligada a la veïna Biniatzar. Després de la conquesta cristiana (1229) va ser donada a don Ponce Hugo (1234). Al llarg dels segles XV, XVI i part del XVII, fou de la família Zaforteza-Tagamanent. Però, la família més representativa que la va posseir fou els Despuig, comtes de Montenegro. El personatge de la família Despuig més important per a la història de Raixa és Antoni Despuig i Dameto (1746-1813). A finals del s. XVIII el cardenal Despuig hi realitzà importants obres segons l'estil classicista, a manera de vil·la italianitzant. El 1785, juntament amb el gravador Josep Muntaner, va realitzar el mapa de Mallorca. El 1910 passà a mans de la família Jaume.
El 20 de gener de 2002 les cases i els terrenys circumdants, unes 60 quarterades, foren comprats pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell de Mallorca.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 5 de maig del 2016

Sa Talaia d'Alcúdia

Aquest dimecres de la mà de Jaume Vives, ens hem dirigit a Alcúdia per anar des de l'ermita de la Victòria al mirador de Ses Tres Creus , i després pujant a sa Talaia
i d'aqui a la cala de Coll Baix, un recorregut molt entretengut amb molt bones vista de la badia de Pollença i de Formentor.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO 360º DES DE SA TALAIA, HAS DE PITJAR AQUI

dimecres, 27 d’abril del 2016

Volta per Muleta (Sóller)

Ahir, de la mà del intrepido Joan Palau vam fer una volta per Muleta de Sóller, una excursió que havia de ser curta i va ser llarga aproximadament quatre horas. Varem
aparcar els cotxes al Jardí Botànic i caminant fins al Refugi de Muleta (anar i tornar) per acabar al Restaurant Can Gata, bon menjar i per rematar un gelat a la Plaça de
Sóller.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 22 d’abril del 2016

Esperó de Son Ferrandell (Valldemossa)

La ruta d'aquest dimecres no comporta cap dificultat tècnica, però a canvi ens farà suar a les pujades. De la mà de Llorenç Martorell hem partit de Valldemossa fins
arribar a l'Esperó de Son Ferrandell a la comuna de Valldemossa. Ha fet molt de vent , pero molt agradable i uns paratges espectaculars !



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 14 d’abril del 2016

Cases de s'Arrom (Sóller)

Ahir, hem fet una excursió molt guapa desde Sóller fins arribar a ses Cases de s'Arrom, cami i finca privada se necesitan ses claus de ses barreras per pasar. Mira
per on, hem trobat a sa madona amiga del nostre guia i ens ha convidat a un refrigerio, unas vistas espectaculars ! un lloc privilegiat !



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 24 de març del 2016

Crui de Na Costitxa (Puigpunyent)

Ahir de la mà de Xisco Hernández partim cap al Crui de Na Costixa.
El punt d'inici és Puigpunyent, la ruta discorre per antics terrenys del vastíssim territori de Son Nét conegut com lo Palmer (o alqueria Caprida). L'aproximació la feim
per Son Fortesa. A través de la coma de ses Someres, guaitam a la font de sa Coma i pel coll des Senyors, arribam a la imponent fesa (crui o fesa de na Costitxa)
que s'obre a la mola. El pas de na Costitxa ens permet baixar de la mola i retornar al punt d'inici.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE EL VIDEO Nº 1, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE EL VIDEO Nº 2, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 3 de març del 2016

Salt des Fonollar

Ahir, de la mà de Pep Lluís Forteza vam fer una excursió amb sortida des de Estellencs i ens dirigim cap a ses Cases de Planícia, on ens desviam cap al Salt des

Fonollar. Finalment, ens vam aturar a dinar al Mirador des Puixet per continuar fins a la Possessió de Son Fortuny, on vam poder entaular una conversa amb l'amo i

continuar de nou fins Estellencs, on vam donar per finalitzada l'excursió.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE ES VIDEO DE SA TORRADA, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DE SES RIALLES, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 26 de febrer del 2016

Can Tothom (Orient)

Aquest dimecres, hem fet l'excursió anual de "ses arengades", ens vam dirigir fins a Orient on aparquam els cotxes i ens dirigim caminant cap a les Cases de
Comasema que deixam a la nostra esquerra, per pujar fins a la caseta de caçadors Can Tothom, lloc d'estada per preparar el dinar de arengades i torrada.
A la sobretaula comptam amb l'actuació de Francesc Hernández i Toni Cabalgante que ens van delectar amb la música de xeremiers, uns van ballar i altres en canvi ens
escalfam davant del foc.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO GENERAL DEL LLOC, HAS DE PITJAR AQUI


SI VOLS VEURE UN VIDEO DE XEREMIERS I BALL, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DE UN BALLADOR I BALLADORES, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 11 de febrer del 2016

Puig de Sa Font (Valldemossa-Bunyola)

Ahir de la mà de Paco Romero i Pep Lluís Forteza partim des de Valldemossa per dirigir-nos al Puig de Sa Font (al terme de Bunyola) va ser una excursió molt

agradable amb torrada inclosa, però que no vam poder arribar al cim del puig en entrar un lleugera boira.



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO AL COSTAT DEL FOC, HAS DE PITJAR AQUI

dijous, 4 de febrer del 2016

Pas de Na Lluisa (Puigpunyent-Esporles)

Ahir, de la mà de Pep Lluis Forteza hem fet una excursió des de Puigpunyent fins Esporles, seguint una ruta pel Pas de Na Luisa fins arribar a l'Ermita de Maristella,
on hem aprofitat per dinar i torrar. Posteriorment hem emprès el camí cap a Esporles fent una aturada al monument al Cor de Jesús i seguint pel Camí des Correu
fins arribar al poble.
P.D.: Donam ses gràcies a Joan Palau, per una bonissima ensaïmada de tallades amb la qual ens va obsequia!



SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI


SI VOLS VEURE UN VIDEO DEL PAS DE NA LLUISA, HAS DE PITJAR AQUI


SI VOLS VEURE UN VIDEO DE S'ERMITA DE MARISTELLA, HAS DE PITJAR AQUI


SI VOLS VEURE UN VIDEO DEL COR DE JESÚS, HAS DE PITJAR AQUI

divendres, 15 de gener del 2016

Els padrins mai moren, només es fan invisibles.



En els últims 50 anys, el nostre estil de vida familiar va canviar dràsticament com a conseqüència d'un nou sistema de producció. La inclusió de la dona en el circuit

laboral va fer que els dos pares s'absentin de la llar per llargs períodes creant com a conseqüència l'anomenat "síndrome de la casa buida".
El nou paradigma va implicar que molts nens quedassin a càrrec de persones alienes a la llar o en institucions. Aquesta terciarització de la criança es va estendre i va

naturalitzar a moltes llars.

Alguns afortunats encara poden comptar amb els seus padrins per cobrir moltes tasques: la protecció, els trasllats, l'alimentació, el descans i fins a les consultes

mèdiques. Aquests privilegiats nins tenen pares de pares i ho celebren triant tots els apel·latius possibles: padrí, abu, àvia / o nona / o Bobe, zeide, tata, iaia / o opi,

oma, bava, avis, lala, bata, o pel seu nom, quan la coqueteria ho exigeix.

Els padrins no només cuiden, són el tronc de la família estesa, la qual aporta una cosa que els pares no sempre s'albiren: pertinença i identitat; factors

indispensables en els nous brots

La majoria dels padrins sent adoració pels seus néts.
És fàcil veure que les fotos dels fills van sent reemplaçades per les d'aquests. Amb aquest senyal, els pares descobreixen dues veritats: que no estan sols en la

tasca i que han entrat en la seva maduresa.
El abuelazgo constitueix una forma contundent de comprendre el pas del temps, d'acceptar l'edat i l'esperable vellesa.

Lluny de apesarar, senten al mateix temps una altra certesa que supera les anteriors: els néts signifiquen que és possible la immortalitat.
Perquè en ampliar la família, ells perllonguen els trets, els gestos: estenen la vida. La batalla contra la finitud no està perduda, s'il·lusionen.
Els padrins miren diferent. Com solen no veure bé, usen els ulls per a altres coses. Per opinar, per exemple o per recordar.

Com sempre estan pensant en alguna cosa, se'ls humiteja la mirada; de vegades tenen por de no poder dir tot el que volen.
La majoria té les mans suaus i les mouen amb cura. Van aprendre que una abraçada ensenya més que tota una biblioteca.

Els padrins tenen el temps que se'ls va perdre als pares; d'alguna manera van poder recuperar-lo. Llegeixen llibres sense compromís o expliquen històries de quan

ells eren nois. Amb cada paraula, les arrels es fan més profundes; la identitat, més probable.

Els padrins construeixen infàncies, en silenci i cada dia. Són incomparables còmplices de secrets. Malcrien professionalment perquè no han de donar compte a ningú

dels seus actes. Consideren, amb autoritat, que la memòria és la capacitat d'oblidar algunes coses. Per això no recorden que les mateixes gràcies dels seus néts les

van fer els seus fills. Però llavors, no les veien, de tan preocupats que estaven per educar-los. Alguns encara saben jugar a coses que no s'endollen.

Són persones expertes en dissoldre angoixes quan, per una discussió dels pares, el nen sent que el món s'ensorra. El menjar que ells serveixen és la més rica; fins i

tot la comprada. Els padrins fan olor sempre a padrí. No és pel perfum que fan servir, ells són així. O no recordem el seu aroma per sempre?

Els nins que tenen padrins estan molt més a prop de la felicitat. Els que els tenen lluny, haurien de procurar un, sempre hi ha bona gent disponible.
Finalment, perquè sàpiguen els descreguts:

Els padrins mai moren, només es fan invisibles.