Seguim la pujada fins al monument del Cor de Jesús on es poden observar unes espectaculars vistes. i continuam amb la baixada fins a Son Trias, que ens esperava una bona torrada.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
.
dimarts, 18 de desembre del 2018
Volta de Son Trias a l'Ermita de Maristela (Esporles)
Sortida des de l'àrea recreativa de Son Trias, situada a les afores d'Esporles, (on s´hi pot deixar el cotxe) pujada en alguns trams pronunciada per camins estrets i pedregosos i agafam desviació fins a l'Ermita de Maristela on hi hem fet una aturada per reposar forces.
Seguim la pujada fins al monument del Cor de Jesús on es poden observar unes espectaculars vistes. i continuam amb la baixada fins a Son Trias, que ens esperava una bona torrada.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Seguim la pujada fins al monument del Cor de Jesús on es poden observar unes espectaculars vistes. i continuam amb la baixada fins a Son Trias, que ens esperava una bona torrada.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
dimecres, 12 de desembre del 2018
Puig de Sa Rateta (2018)
Ahir, dimarts, 11 de desembre, els Botones dels 70 i qualque infiltrat hem pujat a Sa Rateta (1.113 metres).
Encara no eren les 10 del mati quan hem partit de l'aparcament del Pla de Cúber, per el camí que ens hauria portat a Binimorat, si no ens haguéssim desviat cap a l'esquerra, fent el solc del torrent d'Almadrà, fins que l'hem travessat per iniciar la pujada cap a la vessant sud de la Serra de sa Rateta, on hem vist (i notat sobre la pell) el tebi sol d'aquest matí de finals de tardor.
La pujada ens ha portat al camí dels nevaters i hem començat amb les ziga-zagues d'aquest estil de camins. El sol ha deixat de ser tebi i ens hem llevat jerseis i xandalls, deixant els braços a l'aire... bé, en Pep Barceló´, ha continuat amb la jaqueta posada.
Hem arribat a dalt, i el sol ha desaparegut deixant pas als niguls (o boira) procedents del Puig Major. La gran panoràmica de Sa Rateta sobre els embassaments, s'ha vista emboirada per el moviment dels niguls.
La baixada cap el Coll des Cards ens ha fet patir molt per la manca de visió, el nigul seguia acompanyant-nos.
Una vegada trepijada la verda herba del coll, els niguls s'han esvaït i el soleiet tebi ha tornar a aparèixer.
Continuam baixant per la vessant nord de la serra en direcció al camí de Cúber a Binimorat.
Trobam una esplanada perfecte per dinar, acompanyats per un tebi sol, una temperatura agradable, una panoràmica indescriptible, i una banda sonora dels picarols de les ovelles.
En haver dinat, acabam la baixada i feim els cinc kilòmetres del camí cap a l'embassament, escoltant la meva veu : "i en arribar a Andratx ferà fosca negra".
Arribam als cotxes, després de 12.690 metres, cansats però satisfets amb noltros mateixos.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Encara no eren les 10 del mati quan hem partit de l'aparcament del Pla de Cúber, per el camí que ens hauria portat a Binimorat, si no ens haguéssim desviat cap a l'esquerra, fent el solc del torrent d'Almadrà, fins que l'hem travessat per iniciar la pujada cap a la vessant sud de la Serra de sa Rateta, on hem vist (i notat sobre la pell) el tebi sol d'aquest matí de finals de tardor.
La pujada ens ha portat al camí dels nevaters i hem començat amb les ziga-zagues d'aquest estil de camins. El sol ha deixat de ser tebi i ens hem llevat jerseis i xandalls, deixant els braços a l'aire... bé, en Pep Barceló´, ha continuat amb la jaqueta posada.
Hem arribat a dalt, i el sol ha desaparegut deixant pas als niguls (o boira) procedents del Puig Major. La gran panoràmica de Sa Rateta sobre els embassaments, s'ha vista emboirada per el moviment dels niguls.
La baixada cap el Coll des Cards ens ha fet patir molt per la manca de visió, el nigul seguia acompanyant-nos.
Una vegada trepijada la verda herba del coll, els niguls s'han esvaït i el soleiet tebi ha tornar a aparèixer.
Continuam baixant per la vessant nord de la serra en direcció al camí de Cúber a Binimorat.
Trobam una esplanada perfecte per dinar, acompanyats per un tebi sol, una temperatura agradable, una panoràmica indescriptible, i una banda sonora dels picarols de les ovelles.
En haver dinat, acabam la baixada i feim els cinc kilòmetres del camí cap a l'embassament, escoltant la meva veu : "i en arribar a Andratx ferà fosca negra".
Arribam als cotxes, després de 12.690 metres, cansats però satisfets amb noltros mateixos.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
dijous, 6 de desembre del 2018
Sa Canaleta des Ratxo
Ahir de la má de Jaume Vives, bona part de s'excursió es va fer per la finca pública des Galatzó, també passam per terrenys de la finca des Ratxo. Llevat del tram del camí de ses Planes i la síquia des Ratxo.
El safareig, també conegut com sa Bassa, emmagatzemava l'aigua que arribava per la síquia des Ratxo. Té planta rectangular, amb una longitud de 95,60 m.
Aquest sistema de canalització que arriba a la finca de Galatzó, possiblement d'origen andalusí, segons podem llegir a la Guia..., ve de la font des Ratxo «d’aigües subterrànies per drenatge que, després de proporcionar aigua a l’esmentada finca, es canalitza a través d’una síquia de 2 km que discorre paral·lela al camí que uneix la finca des Ratxo amb la finca pública de Galatzó. La síquia té un recorregut sinuós que es va adaptant a l’orografia del terreny fins a desembocar a una bassa, coneguda com sa Bassa, la funció de la qual és emmagatzemar l’aigua i redistribuir- la. De sa Bassa surten tres branques de síquies».
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
El safareig, també conegut com sa Bassa, emmagatzemava l'aigua que arribava per la síquia des Ratxo. Té planta rectangular, amb una longitud de 95,60 m.
Aquest sistema de canalització que arriba a la finca de Galatzó, possiblement d'origen andalusí, segons podem llegir a la Guia..., ve de la font des Ratxo «d’aigües subterrànies per drenatge que, després de proporcionar aigua a l’esmentada finca, es canalitza a través d’una síquia de 2 km que discorre paral·lela al camí que uneix la finca des Ratxo amb la finca pública de Galatzó. La síquia té un recorregut sinuós que es va adaptant a l’orografia del terreny fins a desembocar a una bassa, coneguda com sa Bassa, la funció de la qual és emmagatzemar l’aigua i redistribuir- la. De sa Bassa surten tres branques de síquies».
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Subscriure's a:
Missatges (Atom)