Cingles de Son Rullán

Ahir, vam fer sa darrera excursió de l'any pel Cingles de Son Rullán de Valldemossa a Deià ! a més de l'espectacular de ses vistes, una de ses coses que més em va sorprendre és una ermita molt curiosa que ens trobam pel camí.
"La cueva del Ermita Guillem, conocida antes también como la ermita de Son Moragues, con este nombre la llama el Archiduque en 1880 en su magnífica Obra Die
Balearen. El ermitaño Guillem de San Pau, vivió muchos años en esta cueva y murió como persona santa en el año 1635 en el Hospital General, los ermitaños de la
Trinidad conservaron su cráneo a la ermita de la Trinidad en Valldemossa. Esta cueva también fue habitada por otros ermitaños no tan conocidos, como fue Antoni de
Sant Pau Ferrer, natural de Alaró y que murió en 1693, autor de la obra Mallorca hermética que "fue perseguido de los demonios y repetidas veces azotado por ello".
La cueva tiene un cercado de pared seca de 20 m. de largo por 17 m. de ancho. al fondo del recinto tenemos la entrada y antes a nuestra izquierda encontramos los
restos de una capilla. En el interior de la cueva hay un aljibe y un pequeño altar.
Hace unos años si hicieron unas pequeñas reformas (se Instalaron unas ventanas) y se rebautizó con el nombre de la ermita de la Hesychia (lugar donde se practica
la Hesychastic, práctica formal que tiene cierta semejanza con la oración o la meditación mística en religiones orientales (budismo, hinduismo, el jainismo y el
sufismo, en comparación con el yoga), aunque esta similitud es a menudo más popular a hacer hincapié en las cuentas reales y rechazado por los profesionales de la
Ortodoxa Hesychasm. La práctica puede implicar posturas específicas del cuerpo y estar acompañadas de patrones de respiración muy deliberada. Sin embargo,
estas posturas corporales y los patrones de respiración son tratados como secundarios por los médicos modernos Athonite de Hesychasm (por ejemplo, los
ancianos de Efraín Katounakia, p. 114 [edición griego]) y por los textos más antiguos en el Philokalia (por ejemplo, sobre los dos métodos de Oración de San
Gregorio del Sinaí), el énfasis está en la función primordial de la increada de Dios Energías.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DE L'ERMITA DE HESYCHIA, HAS DE PITJAR AQUI

Il Forno a Legna (Establiments)

Estam en un mes de dinars i sopars de treball i companyerisme, bé avui els companys del grup excursionista ens hem reunit al Restaurant Il Forno a Legna (Establiments) per degustar el Menú Nº 2 ... bon Nadal!

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Serra Mitjana (Mancor de La Val)

Ahir una excursió molt guapa, des de la carretera de Mancor a Caimari de la mà de Xisco Hernández. Travessant un parell de barreres en direcció Nord-oest, i deixant ses Cases de Massanella a la nostra dreta, hem anat a prendre l'ample camí fins arribar a ses Cases de C'an Bajoca i, molt més amunt, a ses Cases des Bosc, lloc elegit per menjar i torrar.
Sense oblidar-nos de pujar i passar per l'increïble Forat de Ca'n Bajoca a sa Serra Mitjana.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Clot den Pastor (Escorca - Lluc)

El dimecres passat, de la mà del company Joan Palau ens hem dirigit a Escorca, per realitzar una excursió al Clot den Pastor i acabar a Lluc. Tot i que les previsions

del temps no donava pluja, a la Serra de Tramuntana gairebé mai es compleix i per tant vam tenir un recorregut una mica més complicat del previst, a causa de la

lleugera pluja que va caure i el relliscós del terreny. Al final, vam poder arribar al Refugi de Son Amer i oblidar totes les penes, menjant tranquil·lament i de postres uns

cardinals de Lloseta.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Serra de Na Burguesa

Ahir, de la mà del nostre company Pep Lluis Marqués vam fer una excursió a la Serra de Na Burguesa en un dia molt calorós, vam poder contemplar unes espectaculars vistes de la Badia de Palma i ens varem creuar amb molts de cercadors de esclatasangs.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Voltants de Sóller

Aquest dimecres, de la mà de Pep Lluís Forteza hem fet una excursió pels voltants de Sóller.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Pas de Can Jeroni Gros (Sóller)

Aquest dimecres passat, de la mà del nostre company Xisco Hernández ens dirigim a cercar el pas de Can Jeroni Gros, per realitzar una ruta circular de Sóller-Cami
de Castelló-Sóller. Amb una aturada a la Possessió de Can Gamundi per dinar.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

Sa Cova Tancada i Platja Coll Baix (Alcudia)

Per començar aquesta excursió anirem a l’aparcament d’Alcanada i agafarem el camí que du cap al far. Llavors seguirem arran de la costa.
Continuar el camí vorera vorera té un punt d’aventura perquè un es veu amb el desconnegut, amb allò per descobrir.
Anam per la vorera, entre la mar i la possessió d’Alcanada, convertida en camp de golf. Ara tot és un camp verd amb taques blanques que són les clapes d’arena per a que les bolles de golf hi quedin i fer passar un poc més de gust als golfistas.
Fent el camí per la vorera encara s’hi poden veure restes de les trinxeres de la guerra civil , també encara hi queden restes dels bunkers que havien de protegir la costa d’un desembarcament.

Fent aquest camí veim la badia d’Alcúdia des d’una perspectiva que no tenim acostumada i, a la vegada, ens submergim en un paisatge espectacular, on hi ha la mar, les roques i els pins amb el seu verd intens. Una meravella pels sentits que ens transporta al que era Mallorca abans del boom del turisme , terres verges i salvatges en les que la connexió persona-natura era contínua.

El camí éstà indicat, és difícil perdre’s. No has de deixar el camí, és clar -aquesta és una bona manera de no perdre’s, fins que trobam una camada a la dreta que va cap avall, a dins un comellar. S’ha d’agafar aquesta camada que tan aviat com és abaix tot d’una torna pujar. Llavors seguim les fites i després d’una bona baixada arribarem a sa Cova Tancada.

La cova impressiona. Jo pensava que seria una petita cova d’un parell de metres de profunditat. Però no és així. És una cova amb moltes sales. Quan hi vaig ser dins m’impressionà el gran nombre de sales i corredors entre elles, I com que estàs a les fosques, solament il·luminat pel llum del frontal és fàcil perdre’s i no trobar la sortida. Afortunadament anava acompanyat per en Jaume Vives i na Tina, que l’ha correguda un parell de vegadas.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

JORDI el segon nèt .

¡Ja esta aquí, ja ha arribat!
Jordi, el segon net i una nova il.lusió en aquesta vida, es "simpaticó" com ell mateix i molt guapo.

La il·lusió de ser padri !

L'arribada d'un nét és un moment decisiu en la trajectòria vital de les persones. No ens modifica la vida, com ho fa el naixement d'un fill, però introdueix grans canvis en les relacions dels membres d'una família que creix.

Convertir-se en padri de nou és una immensa alegria. Una injecció de vida. Una nova font d'afecte que arriba quan els fills ja no ens necessiten. El moment de l'afecte ociós no exercitat amb els fills ... «Ser avi per segona vegada significa recuperar i compartir la il·lusió de tornar a estar amb nens petits»

"Festa de l'arbre" a Ciutat (Santa Catalina)

El dia 9 de desembre de 1906, es va celebrar a Palma la primera "Festa de l'arbre".
El festival, va ser iniciat per l'ajuntament amb el suport dels Mestres de les escoles de la ciutat i organitzat pel Professor i primer tinent d'alcalde el senyor Castaño.
A l'hora assenyalada, dos quarts de deu! A demà, van concórrer á la plaça de Cort, les escoles de nenes, les de pàrvuls i les de nens, col·locant-se per l'ordre en què van arribar.
Mentrestant, el regidor Sr. Castanyer amb el mestre més antic de la ciutat D. José Castañón, van pujar á la Diputació escortats d'un grup d'escolars. Allà es va lliurar al Sr. Castañón la bandera, a la qual acompanyaven els mestres Srs. Ballester i Oliver i el grup de nens esmentat.
En aparèixer la bandera, la banda va interpretar la Marxa Reial cantant-se tot seguit per tots els nens i nenes l'himne A la Bandera, amb gran afinació.
L'Alcalde Sr Calvet, va donar al acabar-se el himne un "Visca Espanya", que va ser contestat amb entusiasme, i es procedirà immediatament á l'organització de la
comitiva que es va formar de la manera: obrien la marxa dos guàrdies municipals a cavall, anant a continuació els tambors de l'Ajuntament, la banda de la Misericòrdia,
la bandera amb la seva guàrdia d'honor, les nenes amb les seves professores i els nens amb els seus, seguint així pels carrers del Conquistador, Marina, passeig de
Sagrera i la Major de Santa Caterina fins arribar a la plaça del Progrés.
El barri de Santa Catalina que es trobava animadíssim, presentava un magnífic aspecte per estar els balcons de gairebé totes les cases luxosament engalanats.
A l'entrada del carrer Major, va esperar á la comitiva la banda del Regiment d'Infanteria de Palma, que va interpretar escollides peces del seu repertori.
Tots els carrers i travessies estaven gairebé plenes de gent, que dificultava el pas de la comitiva.
A la plaça del Progrés vam veure reunits al Sr. Governador civil D. Ricardo Ruiz Aguilar, al Capità General D. Ricardo Ortega, al President de la Diputació Sr. Alcover,
a l'Alcalde Sr. Calvet, al Sr. President de Sala de l'Audiència Territorial don Manuel Gimeno, al Magistrat D. Carles de la Quintana, al tinent fiscal D. Ignacio Valor, el
jutge del districte de la Llotja D. Eduardo Tormo, al de la Catedral don Emilio Velez, el director de l'Institut senyor Mestres, i á els professors del mateix, Srs. Estelrich,
Serra, Reg i Font i Salvà, a l'ex-Senador Sr. Rius, al director de l'escola d'Arts é Indústries DR Ankerman i al tinent coronel de la Guàrdia civil Sr. Giménez.
Van assistir amb l'alcalde, els regidors Srs. Canet, Fuset, Joan, Fuster, Barceló, Alemany (DL), Calafell, Castanyer, Estela, Oliver, Sureda, Obrador, Rosselló i Mas.
En representació de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, van ser els Srs. Blanes i Roca.
També van presenciar l'acte des d'una terrassa les nenes que van al Col·legi de la Puresa.
Dióse començament á la festa, cridant á les parelles de nens que havien d'apadrinar els arbres.
D'aquests es van col·locar cinquanta, a la plaça del Progrés i trenta-quatre a la de la Navegació, sent tots àlbers.
Els nens i nenes de les escoles públiques de Santa Caterina van ser elegits padrins dels arbres plantats a la plaça del Progrés.
I com a protectors dels arbres col·locats a la plaça de la Navegació van ser designats diversos nens avecindados en l'esmentada plaça.
Mentre la banda militar alternant amb la de la Misericòrdia executava algunes peces, els nens i nenes van cantar els himnes: Al treball, El joc i A la bandera vermella i
gualda.
A continuació, van pronunciar sengles discursos, l'Enginyer Agrònom Sr. Massanet, el Mestre públic de Santa Catalina, Gabriel Comas, l'Alcalde, Sr. Calvet, el Capità
General D. Ricardo Ortega, el governador civil i el regidor senyor Canet.
Als acords de la Marxa Reial, va desfilar la comitiva davant les autoritats, organitzant-se el retorn en la mateixa manera que l'anada i pel mateix camí.
"El magisteri Balear" 1906.12.15
A la imatge, la "Festa de l'Arbre" de l'any 1928, celebrant-com en la primera ocasió en la Plaça Progrés.

Molins del Carrer Industria

En aquesta foto veiem les obres de rehabilitació de la zona dels molins fariners del carrer Indústria.
Encara que inicialment eren set els que s'aixecaven en aquest carrer a la fi del segle XIX, només varen sobreviure quatre.
Aquests eren els seus noms: d'en Tià Gran, d'en Lluc, de Cas coc i d'en Burriada. Aquests molins, -datados des de l'any 1680- eren de tipologia de
torre amb base, planta baixa cúbica o prismàtica, on se situava l'habitatge, i la planta superior cilíndrica, dedicada a la maquinària
que efectuava la mòlta.
Al març de 1978, la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus, s'incoa expedient de conjunt històric-artístic a
instàncies del Consell de Mallorca, sent declarats com a tal el 13 de novembre de 1981. Ja l'any 1983, es va iniciar la restauració
dels quatre molins. Com veieu van estar a punt de ser demolits, però afortunadament es van salvar -cosa rara i avui dia decoren el
paisatge de la nostra ciutat. La foto és de finals dels '70.

Plaça de Drassanes

A la fotografia, veiem la Plaça de Drassanes a la fi dels anys '50.
Se sap que des del segle XIII en aquest lloc es reparaven i construïen vaixells. En 1844, en traslladar-les drassanes al port de Palma, l'ajuntament la va convertir en plaça. Enmig es va col·locar una font amb una estàtua de Jaume Ferrer, el gran navegant mallorquí, obra de l'escultor Jacinto Mateu.
Aquest marí, Ferrer, seria un pioner ja que al segle XIV va iniciar la ruta de les exploracions per les costes de l'Àfrica Occidental, precedint en gairebé tres quarts de segle a les que després farien els marins portuguesos. El 10 d'agost de l'any 1346, dia de Sant Llorenç, va arribar al riu d'Or, en el que seria ara les costes de Gàmbia.

De totes maneres, l'estàtua que veiem a la foto no és l'original, està es troba a l'interior del Consolat de Mar ja que es trobava en molt mal estat després de tan sols 70 anys a la intempèrie. La que veiem és una rèplica realitzada per l'artista Joan Grauches el 1914, per la qual li van pagar 2.140 pessetes.
La foto és del fotògraf amateur, Manuel Reaño


Doncs bé, en aquesta fotografia del fotògraf Josep Salvany, presa l'any 1915 (poques setmanes abans que posessin la nova, que no rèplica, ja que si us fixeu veureu que no són iguals) podem veure l'estàtua original de l'esmentat escultor a una escena quotidiana d'aquells dies; Veïns carregant aigua de la font i els inefables nens posant davant la novetat de la càmera fotogràfica.

Santuari de Cura

El Santuari de Cura és un monestir religiós situat al cim del puig de Randa, al municipi de Algaida. Segons explica la tradició, ocupa el lloc en el qual es va retirar i va rebre la il·luminació el beat Ramon Llull. A més en aquest monestir es dóna culte a la imatge de la Mare de Déu de Cura. La tradició afirma que l'origen del santuari és l'altar marià que Ramon Llull va fer construir en 1275 que va donar primera forma al santuari de la Mare de Déu de Randa (després anomenat de Cura). Sembla que en una cel·la adjunta el doctor il·luminat va fundar el que després seria l'Escola de Randa. La primera referència segura de l'existència d'ermitans per aquests llocs la trobem quan el bisbe Lluís de Prades l'any 1394 relata l'existència d'homes retirats en aquest lloc des d'algunes dècades. D'aquests moments s'han datat més d'una vintena de coves. El santuari va prendre importància a partir del segle XVI cridant ja de Cura. La decadència va arribar al segle XIX i no va ser restaurat fins a les actuacions del bisbe Campins i l'arribada dels franciscans a 1913 (es va instal·lar el noviciat provincial dels terciaris regulars). L'any 1955 la imatge va ser coronada pontificalmente.

Dinar - Santuari de Cura

Ahir, vam donar per finalitzada sa temporada d'excursions amb un dinar al Santuari de Cura. El menjar molt bo i el lloc i la companyia molt agradable. En aquesta reunió, es va procedir a confeccionar la nova temporada 2015-2016 i al mateix temps es va procedir a re-elegir Llorenç Martorell, com a President de My Group.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

EN CANVI, SI VOLS TORNAR A ESCOLTAR SES PARAULES DEL NOSTRE PRESIDENT, HAS DE PITJAR AQUI

VOLTA al PUIG MAJOR

EL CAMÍ DELS CINGLES

Ahir, de la mà de la nostra amiga Tina hem fet una volta al Puig Major.
Punt de començament del camí dels Cingles, el seu recorregut comença amb un lleuger ascens i que de seguida arribam a una barrera que creuam per la seva esquerra. mes endavant trobam sa Fonteta de na Cavió amb el seu cosi rebosant d'aigua i seguim fins el Coll dels Cards Colers.
Una vegada a dalt del Coll des Cards Colers (890 m.) a la nostra esquerra podem veure una creu construïda l'any 1985 que recorda la proximitat de la capella de Sant Salvador de Almallutx del segle XIII i que tant interès va despertar en el Pare Rafael Juan.
Aquest coll ens obri les impressionants vistes a la vall de Bini, a nostra esquerra el Puig de s'Alzinar (932 m.) i a la nostra dreta el Puig Major (1,445 m.).

Seguim el camí en lleu descens, i ens trobam amb un roca àmplia amb les seves característiques esquerdes, que rep el nom de Roca Saltadora, que segons explica; l'amo Joan Sastre de Bini Petit (Possesion de Mallorca) “aquesta és una roca Saltadora, així anomenada perqué hi ha una llegenda que diu que des d'amunt d'ella és cavall de Sant Jordi va pegar un bot fins a Barcelona. Encara podeu veure ses petjades de ses potes de s'animal i és regueró de sa pixarada que var fer abans de pegar tan gros bot”.
Seguim el nostre camí i arribam a la bifurcació que ens baixa a la vall de Bini, però encara no ho farem perquè volem seguir pel camí. Al poc veurem a la nostra esquerra el Pla d'en Gumbau, terres de cultiu, amb les seves curioses roques conglomerades conegudes amb el nom de “Els Matalassos”, arribam a la Font Subauma amb un abeurador rectangular. Prosseguim fins a l'alzina Fumadora, que rep aquest curiós nom perquè era el lloc de descans dels treballadors de la zona que aprofitaven per fumar-se un xigarret.
Després continuam cap a Turixant i el Coll de s'Escudella, aturant a dinar a sa font del mateix nom, per finalment prosseguir en baixada cap a les cases de Son Torrella i arribar a la base militar als peus del Puig Major, on havíem deixat estacionats els cotxes.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

FONT DES GARBELL (Banyalbufar)

Aquest dimecres, de la mà del nostre guia particular Xisco Hernández, ens hem dirigit a la zona de Banyalbufar a visitar la Font des Garbell, situada en una finca privada. Gràcies a la senyora Benson (amiga de Xisco) que ens ha permès el pas.
Se situa sota un marge alt que s’aixeca en el gegantí coster nord de sa mola de Planícia. Presenta al davant una ampla esplanada amb pins que configura un lloc certament idíl·lic. Sa font pròpiament dita mostra una mina de pedra seca. A l’interior de sa mina circula una canaleta que cau a l’exterior damunt una pica quadrangular. A l’esquerra de la mina de sa font, hi ha un nínxol amb coberta absidal dissenyat sens dubte amb la intenció d’albergar alguna imatge religiosa que santificàs la font, però aquest conjunt resta sense acabar o prou malmès. De sa mina de sa font parteix una canaleta exterior adossada al marge que arriba a un safareig situat a sa banda de ponent.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

SI VOLS VEURE UN VIDEO DEN XISCO HERNÁNDEZ, HAS DE PITJAR AQUI

Font des Garbell.pdf by alenyar

VALL de PUNXUAT (Algaida)

Avui hem fet una excursió a peu a la Vall de Punxuat (Algaida) de la má de Xisco Hernández. Aquesta és una excursió de 2 Botes, és a dir, que per les seves característiques i per la seva durada no cal estar entrenat.
Ara bé, encara que sigui una excursió curta si el dia acompanya és molt agradable.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

A continuació tens la història de Punxuat:

PUNXUAT by alenyar

BARBARELA Discoteca

! BARBARELA ¡

En la década de los 60 y principios de los 70, hubo una discoteca en Palma que se hizo famosa en toda Europa. Estaba situada en S'aigo Dolça, justo al lado de una gasolinera. Fue un invento de Pepe Roses y el catalàn Xavier Regàs i Pagés fue el creador del interiorismo de la Sala junto con la ya también desaparecida "Babels". La imagen de Barbarela (la figura de una chica que enseñaba su ombligo) se llevó a concurso que ganó un argentino, Carlos Rolando, quien se llevó los 2.000 dólares de premio.
La Sala, de 2.000 m2, era de forma octogonal y tenía forma de circo romano, pues la pista se hallaba en el centro a donde tenías que acudir bajando unas escaleras pasando por una especie de palcos que era donde estaban ubicadas la mesas.

El escenario estaba situado en la parte alta y un pasillo circundante rodeaba toda la sala donde los "picadores" iban y venían dando vueltas a la Sala observando sus posibles presas. La barra del bar, de 34 metros de longitud y los camerinos estaban en este largo pasillo que estaba a ras de suelo natural porque, como hemos dicho, la pista estaba unos tres metros más abajo.

La Plaza Gomila era en aquellos tiempos la más cosmopolita de Europa, pero Barbarela la desplazó y toda la juventud comenzó a venir hacia esa zona donde se ubicaban otras discotecas muy famosas y concurridas como Crazy Daisy y Babaria. ¡Qué tiempos y qué ambiente!.

Barbarela no fue una distoteca más, fue la pionera, la especial, la primera macrodiscoteca de Mallorca. Y su éxito fue total cuando contrató a artistas de reconocido prestigio de la época para que cantasen en directo en la Sala.

Bueno, quien no recuerda a Wilson Picket, The Hollies, José Feliciano, Ohio Expréss, Brian Auger, The Animals, Zoot Money, Barri Rayan, Patxi Andion, Lorenzo Santa Maria (que también regentó la Sala), etc.etc. En una palabra, por Barbarela desfilaron algunas de las figuras estelares del panorama musical internacional de los años sesenta, cuyas actuaciones se comentaban por la prensa de toda Europa.

En Barbarela tocaron The Hollies el 15 de Agosto de 1969 en doble sesión (tarde y noche), ataviados con unos singulares trajes blancos que solían lucir en sus actuaciones. No hace falta decir que muchísima gente se tuvo que quedar fuera sin poder entrar en la Sala. En un artículo aparecido en el Diario de Mallorca ponía: THE HOLLIES, gran éxito. "Llenazo en Barbarela con motivo de la presentación de los Hollies. Suenan en la realidad igual que en sus discos, amen de que son unos showmen consumados".



Pero también causó un gran revuelo la llegada de Wilson Pickett.



Barbarela era una diosa, siempre de bote en bote. Su sonido y juego de luces psicodélicas extasiaba a la juventud y donde siempre habían artistas conocidos como Sara Montiel, Frank Pourcel, Juan Pardo... todo esto ocurría en el año 1970. En el 71 un artista que hizo furor años atrás: Barry Ryan con su "Eloise".



La Discoteca Barbarela organizó un festival internacional de música, que contó con una gran acogida, tanto por el público como por la prensa. Los grupos participantes disponían de 15 minutos para tocar dos canciones, compitiendo con una y siendo la otra de muestra. Los Z-66 quedaron en tercer lugar, siendo los Bravos (con Anthony Anderson cantando) los vencedores con la canción "Stop look around", que una vez grabada pasaría a llamarse "People talking around" y a ser una de sus mejores canciones.

Pero no ganaron sin polémica, porque fueron 142 grupos los que se presentaron a concurso, donde estaban los Big Sleep, Focus, Arrival, Joy Unlimited, Smasch, Gong, The End, etc.etc.

Un recuerdo de Los Bravos con Antonhy Anderson de voz:



Un temps meravellós e inoblidable, que difícilment tornarà! sempre quedarà en el meu record!

Volta Palma - Sa Cabaneta

Ahir, va ser un dia d'trobada entre companys de My Group, ens varem dedica a fer una passejada (amb una mica de pluja), no sense abans haver berenat a la possessió d'un amic, per acabar el dia amb un dinar d'arròs brut i una sobretaula de queimada i foganya.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

PUIG DES VOLTOR per SON MALFERIT

Avui, de la mà del nostro guia particular Xisco Hernández, iniciam l'excursió a les portes del Restaurant Es Muntant. Passam per Sarriá i arribam a ses Cases de Son Malferit. Davant hi ha una barrera que hem de passar per la seva dreta. El camí al principi està una mica ocult, però de seguida apareix un bell camí de carro que arriba fins la part alta de Ses Bassas. Una mica abans d'arribar a Sa Bassa Tapada, per l'esquerra hi ha un camí que fa uns anys conectava amb el Coll de Son Ferra. A partir de aqui un camí de ferradura bé definit ens dura fins al cim del Puig des Voltor (també anomenat Moletó de Son Malferit).
Després vam tornar pel mateix camí i ens dirigim cap a l'Àrea de Son Trias, trobam una pista amb una important roca a l'esquerra, que és la que ens dura fins a la Font des Rafal. Es tracta d'una font de mina molt ben conservada, amb taula i seients de pedra davant d'ella i amb una reixa de ferro per impedir que els animals entrin a la mina.
Seguim per la mateixa pista deixant sa font a la nostra dreta i al poc desemboquam al Camí des Correu i ara ja sense pèrdua possible ens plantam al passeig d'Esporles, donant per conclosa la ruta d'avui.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIAS, HAS DE PITJAR AQUI

JORDI el meu segon nèt

El passat 25 de febrer, ha arribat a la meva vida Jordi el meu segon nét.

L'arribada d'un nét és un moment decisiu en la trajectòria vital de ses persones. No ens modifica la vida, com ho fa el naixement d'un fill, però introdueix grans canvis en les relacions dels membres d'una família que creix.
Convertir-se en padrí és una immensa alegria. Una injecció de vida. Una nova font d'afecte que arriba quan els fills ja no ens necessiten. El moment de l'afecte ociós no exercitat amb els fills ... «Ser padrí per segona vegada significa recuperar i compartir la il·lusió de tornar a estar amb nens petits». Els néts ens contagien l'alegria infantil, però la seva arribada no implica els grans canvis que van introduir en les nostres vides els fills. «El nét és una mica més llunyà. No és una decisió personal com ho va ser el fill, amb el que el vincle és més directe i el naixement suposa un canvi radical en la trajectòria vital de les persones: els fills ens fan madurar; els néts, de vegades, rejovenir, perquè amb ells tornem a fer coses que ja vam fer com a pares ».

NIGHT CLUB TITO'S (Plaça Gomila)

“En 1923 fue inaugurado en Palma el primer Dancing Night Club de la Isla, con el nombre de TITO’S. Durante años, siguió con el mismo nombre bajo distintas y sucesivas direcciones, hasta llegar al año 1957 en el cual fue agrandado y totalmente renovado en una reforma sin precedente bajo la dirección que hoy lo rige. Una nueva decoración efectuada en 1966 vuelve a situarlo en el primer lugar. Su privilegiada situación sobre nuestra bahía y en la plaza Gomila, eje de la vida cosmopolita de la ciudad, hace que TITO’S sea un lugar de “rendez vous”, inolvidable bajo las estrellas. Sus grandiosos espectáculos, sus orquestas, sus intérpretes, su personal eficiente y sus técnicos hacen de TITO’S la joya nocturna del mediterráneo”.

Esta leyenda figuraba en varios idiomas en los programas que se colocaban encima de las mesas por los años 60-70. El equipo dirigido por Antonio Ferrer (Director General), François Serra (Director), Juan Planas (Administrador), Pedro Sánchez (Asesor musical), Salvador Gómez (Luminotécnia) y Francisco Moyá (Director de escena) lograron colocar a Tito’s en la élite europea en cuanto a Nights Clubs se refiere.

Antonia Jaume y Antonio Capllonch fueron los primeros propietarios que tuvo Tito’s. En 1957 lo compró un magnate ruso que había llegado a la isla haciendo gala de su poderío económico. Construyó su vivienda encima de la Sala de fiestas y en su apartamento organizaba fiestas privadas regalando a sus invitados objetos de valor como los famosos mecheros “Dupont”, todo un lujo por aquél entonces. Así fueron transcurriendo los años hasta que se dio cuenta que el dinero que dilapidaba… ya no volvía, viéndose forzado a vender sus acciones a dos empresarios también extranjeros, uno francés y otro inglés.


Pero mientras esto ocurría Tito’s se estaña convirtiendo en una sala de fiestas de fama internacional. El público se distribuía en mesas y el 21 de abril de 1955 fue inaugurada la nueva reforma con sus terrazas cubiertas. En invierno también se habilitaba otra sala más pequeña y allí (hemos de recordar que estábamos en tiempos de la dictadura con una censura muy acentuada) se protagonizó uno de los primeros streep-tease de la época en la Nochevieja de 1957.

En la entrada de Tito’s, que estaba en la plaza Gomila (todavía no había nacido el famoso ascensor panorámico que existe en la actualidad), había un portero perfectamente uniformado que cuidaba de no dejar pasar a los hombres que no llevaran chaqueta y corbata, aunque tenían la posibilidad de alquilarlas en el mismo hall (cuántas corbatas no hemos paseado en los bolsillos). Los días que se celebraba alguna gala especial se exigía frac y a las mujeres vestido de noche.

La gente adinerada acudía a la sala de fiestas para ver los espectáculos y de paso codearse con los vips de aquéllos tiempos.

Allí el “glamour” de la época se daba cita para ver a los artistas, escuchar y bailar con las tres orquestas que había y disfrutar viendo a los distintos cuerpos de baile que ofrecía el espectáculo.

Estamos hablando de la época dorada de Tito’s que coincidió con la llegada del turismo de masas a Mallorca: los años 60 y 70.

Durante esta época se montó sobre la Sala de fiestas un restaurante exótico que fue muy conocido: El “Bora-Bora”.

Todos los artistas de renombre europeos desfilaron en esos años por Tito’s. Por poner algunos ejemplos:









Todos ellos colaboraron con su presencia en dar a conocer la Sala en todo el Continente y de paso promocionaron la Isla de Mallorca.
Naturalmente que los artistas locales que destacaban en aquéllos momentos actuaron también en Tito’s, como Los Valldemossa, Margaluz o la orquesta Musilandia, cuyo batería Toni Felani lo fue también de los Javaloyas.


Quien no recuerda al humorista “Alfredo”, que durante mucho tiempo estuvo animando las noches de Tito’s y expuesta su imagen tocando la batería en todos los carteles publicitarios de la Sala.


En la década de los 80, de la mano del Club de Vacaciones, pasaron por Tito’s todos los artistas españoles de relumbrón: Rocio Jurado, Rocío Dúrcal, Camilo Sexto, Angela Carrasco, Paloma San Basilio, etc.etc.



Pero mantener un negocio en auge tanto tiempo no es posible y Tito’s no fue la excepción. Con el paso de los años la calidad de los artistas fue decayendo y con ello también la asistencia de público. Se pintó la cúpula de cristal de negro y en el 85 se cerró, se reformó y volvió a abrir como discoteca.

En la actualidad Tito’s está convertido en una macrodiscoteca con todos los avances tanto en luminotecnia como en sonido (16.000 watios) con cinco bares, dos pistas de baile, una sala VIP y otra privé, con su famoso ascensor exterior, siendo su propietario Tolo Cursach.

Pero el deterioro del entorno de la Plaza Gomila ha obligado a su propietario a poner el cartel de “se vende”. ¿Cómo terminará la historia? ¿continuará?. ¡Qui lo sa!, aunque yo creo que TITO’S nunca podrá morir.

EL TERRENO "PLAÇA GOMILA"

Encara que me consider "catalinero" no puc oblidar uns anys de la meva infantesa vivint a sa barriada de El Terreno, fins que els meus pares es van traslladar a viure a Santa Catalina. No obstant això, en anar creixent també em portaven a nedar a Ca'n Barbarà, sense oblidar que vaig aprendre a nedar a sa piscina de S'Aigo Dolça i no parlem de la joventut completament lligada a ses Discoteques al Terreno i la seva famosa Plaça Gomila , que fa uns anys va caure en decadència i és una pena veure avui en dia, per a qui l'ha conegut en la seva esplendor. Per l'afecte que sent cap a la Plaça Gomila avui decideixo col·locar una recopil.lació de fotografies de com era abans i com és avui.
Esperant que algun dia, recuperi la seva esplendor perduda.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI

PLAÇA GOMILA.odt by alenyar

El Terreno by alenyar

COLL DE SA BATALLA - SES FIGUEROLES - BINIBONA

L'excursió que es descriu neix al municipi d'Escorca, però ràpidament l'abandonam per endinsar-nos al de Selva, per on realitzarem el recorregut de la mà de Llorenç Martorell es nostro president.
Iniciam el recorregut al Coll de sa Batalla, prenim una pista que neix al costat del restaurant aquí situat, després d'una rampa en ascens arribam a un replà amb una gran alzina, deixant-la a la dreta continuam per un bonic camí per l'interior d'un pinar, per l'esquerra divisam es Clot de Lluc, després de canviar de direcció cap a l'est i planejant, arribam fins a una petita i escarpada aresta, un camí sostengut sobre un petit mur de pedra, puja mitjançant dos llaçades a la part superior de l'aresta on passes a través d'un portell, el lloc és conegut com Pas d'en Bartomeu. A partir d'aquí el camí baixa i es transforma en un corriol entre roques càrstiques i ben assenyalat per fites, aviat arribam a un lloc on dos enormes pins decoren el lloc, es necessiten diverses persones per abraçar els seus troncs. Poc després arribam al Coll de sa Rota, on veurem una vella paret amb un portell, aquest coll està format pel Puig de ses Covasses per l'esquerra i es Puig des Castellot per la dreta, passat el portell veurem una fita a la dreta, aquí s'inicia un amagat camí entre la immensitat del canyís, hi ha fites, però no es veuen totas fins trobar-les, però tampoc és molt complicat, pujam recte per la cada vegada més inclinada vessant fins situar-nos al balcó dels tallats sobre és clot d'en Gamundí.
Seguirem en descens fins arribar a sa Rota, no gaire lluny del lloc on som. Ara el terreny ha canviat, les roques han donat pas a un còmode pis de terra i molsa. Deixant a l'esquerra les ruïnoses parets de sa Rota arribam a un petit aljub al costat de sa Font de sa Rota, situada just darrere de l'aljub i baix una roca.
Si seguim el camí arribarem fins ses Figueroles.
Arribam a l'alzinar i apareix una bifurcació de camins, un per la dreta en ascens que és el que condueix a Alcanella, i un altre en descens cap a un portell que dóna entrada al llit del Torrent des Picarols, prenent aquest últim i creuant el torrent arribarem a les velles cases de ses Figueroles.
En aquest lloc, vam fer acampada i foc per dinar, per continuar el camí fins a la localitat de Binibona, on donam per finalitzada l'excursió.

SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI