En aquesta foto veiem les obres de rehabilitació de la zona dels molins fariners del carrer Indústria.
Encara que inicialment eren set els que s'aixecaven en aquest carrer a la fi del segle XIX, només varen sobreviure quatre.
Aquests eren els seus noms: d'en Tià Gran, d'en Lluc, de Cas coc i d'en Burriada. Aquests molins, -datados des de l'any 1680- eren de tipologia de
torre amb base, planta baixa cúbica o prismàtica, on se situava l'habitatge, i la planta superior cilíndrica, dedicada a la maquinària
que efectuava la mòlta.
Al març de 1978, la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus, s'incoa expedient de conjunt històric-artístic a
instàncies del Consell de Mallorca, sent declarats com a tal el 13 de novembre de 1981. Ja l'any 1983, es va iniciar la restauració
dels quatre molins. Com veieu van estar a punt de ser demolits, però afortunadament es van salvar -cosa rara i avui dia decoren el
paisatge de la nostra ciutat. La foto és de finals dels '70.
A la fotografia, veiem la Plaça de Drassanes a la fi dels anys '50.
Se sap que des del segle XIII en aquest lloc es reparaven i construïen vaixells. En 1844, en traslladar-les drassanes al port de Palma, l'ajuntament la va convertir en plaça. Enmig es va col·locar una font amb una estàtua de Jaume Ferrer, el gran navegant mallorquí, obra de l'escultor Jacinto Mateu.
Aquest marí, Ferrer, seria un pioner ja que al segle XIV va iniciar la ruta de les exploracions per les costes de l'Àfrica Occidental, precedint en gairebé tres quarts de segle a les que després farien els marins portuguesos. El 10 d'agost de l'any 1346, dia de Sant Llorenç, va arribar al riu d'Or, en el que seria ara les costes de Gàmbia.
De totes maneres, l'estàtua que veiem a la foto no és l'original, està es troba a l'interior del Consolat de Mar ja que es trobava en molt mal estat després de tan sols 70 anys a la intempèrie. La que veiem és una rèplica realitzada per l'artista Joan Grauches el 1914, per la qual li van pagar 2.140 pessetes.
La foto és del fotògraf amateur, Manuel Reaño
Doncs bé, en aquesta fotografia del fotògraf Josep Salvany, presa l'any 1915 (poques setmanes abans que posessin la nova, que no rèplica, ja que si us fixeu veureu que no són iguals) podem veure l'estàtua original de l'esmentat escultor a una escena quotidiana d'aquells dies; Veïns carregant aigua de la font i els inefables nens posant davant la novetat de la càmera fotogràfica.
El Santuari de Cura és un monestir religiós situat al cim del puig de Randa, al municipi de Algaida. Segons explica la tradició, ocupa el lloc en el qual es va retirar i va rebre la il·luminació el beat Ramon Llull. A més en aquest monestir es dóna culte a la imatge de la Mare de Déu de Cura. La tradició afirma que l'origen del santuari és l'altar marià que Ramon Llull va fer construir en 1275 que va donar primera forma al santuari de la Mare de Déu de Randa (després anomenat de Cura). Sembla que en una cel·la adjunta el doctor il·luminat va fundar el que després seria l'Escola de Randa. La primera referència segura de l'existència d'ermitans per aquests llocs la trobem quan el bisbe Lluís de Prades l'any 1394 relata l'existència d'homes retirats en aquest lloc des d'algunes dècades. D'aquests moments s'han datat més d'una vintena de coves. El santuari va prendre importància a partir del segle XVI cridant ja de Cura. La decadència va arribar al segle XIX i no va ser restaurat fins a les actuacions del bisbe Campins i l'arribada dels franciscans a 1913 (es va instal·lar el noviciat provincial dels terciaris regulars). L'any 1955 la imatge va ser coronada pontificalmente.
