Ha Mort WHITNEY HOUSTON

Una altra cantant irrepetible que se'ns va, una veu privilegiada que per culpa de les drogues se'ns perd, massa cantants ens deixen molt joves ..... ens quedarà sempre la seva veu, descansi en pau.

Whitney Houston, famosa per la seva veu potent, intèrpret d'algunes de les grans cançons del pop dels 80 i els 90, ha mort aquest dissabte als 48 anys. La notícia l'ha donat el seu representant, Kristen Foster, tot i que de moment no se sap la causa de la mort i la policia l'està investigant.

La cantant ha mort a la seva habitació d'un hotel a Beverly Hills on estava allotjada perquè aquesta nit havia de participar en la cerimònia dels premis Grammy. Era una gala que Houston apreciava molt, ja que va guanyar molts d'aquests guardons al llarg de la seva carrera, entre ells, el de millor àlbum de l'any. Però l'artista no va limitar la seva carrera a l'àmbit musical, i la fama definitiva li va arribar de la mà del film 'El guardaespatlles', amb Kevin Costner, que la va fer encara més famosa a tot el món.

Tot i la seva brillant carrera, Houston va tenir problemes amb les drogues i un matrimoni molt complicat amb Bobby Brown, de qui es va divorciar el 2007 després d'una demanda per maltractaments. Totes aquestes experiències li van passar factura i li van afectar molt la veu.

L'any 2002, després de mesos d'escàndol, Houston es va sincerar en una programa de televisió, on va reconèixer la seva addicció a les drogues.

Abans, en el moment més alt del seu èxit en les dècades dels 80 i els 90, Houston va tenir grans èxits com 'How will I know', 'Saving all my love for you' i 'I will always love you', de la banda sonora de la pel·lícula 'El guardaespatlles'.

Houston va néixer a Newark, New Jersey, el 9 d'agost del 1963.

MARC el Primer Nèt

¡Ja esta aquí, ja ha arribat!

Marc, el primer net i una nova il.lusió en aquesta vida, es "simpaticó" com ell mateix i molt guapo.

¡ADÉU A LA JOVENTUT!

Indubtablement la joventut és una edat daurada i recordada sempre amb nostàlgia. És una breu època inoblidable, romàntica, vibrant, emotiva i feliç.
És una feliç etapa creadora i vigorosa en la qual tot és fresc i nou, com una vaporosa núvol al firmament amb espurnes de color de rosa.
Però cal reconèixer que aquesta mateixa joventut tan lloada, tan cantada i sospirada, és també una època plena de lluites, de preocupacions, de negres nuvolades, moltes vegades de privacions i mai exempta d'incerteses, gelosia, temors, rivalitats i ansietats.
És com una regata en la qual cal estar compartint constantment per aconseguir un anhelat trofeu.

LA MATINADA.
I una cosa extraordinària: Ara no ens inquieten les modes ni els canvis que experimenten les noves generacions, ni ens mortifiquen ni afecten els nous corrents o costums, ja que nosaltres no estam obligats a canviar ni a iniciar noves modalitats.
La nostra edat és ja suficient justificació per mantenir-nos al marge, encara que sense desentendre'ns del que és bàsic i l'essencial.
Nosaltres, mal que bé, almenys arribam a la recta final. I això està com per celebrar-ho.
Ja ho vam fer!
En arribar la maduresa cessen els dubtes i les incerteses. Ja no cal fer tasques ni descobrir-estudiant, córrer després l'autobús als matins, presentar aclaparadors exàmens, passejar a la núvia o preocupar-se per aconseguir feina.
Definitivament el que anàvem a ser, ja ho som. I el que no anàvem a ser, ja ho vam ... ni ho serem. No a hores d'ara. D'això no hi ha dubtes.
Llavors per què preocupar-?
Per als que "creuem la frontera" i estem a l'altra banda, col·locats sobre aquesta àmplia, tranquil·la i ben ventilada terrassa, ja no hi ha carreres, nerviosismes, competències, presses, lluites ni dubtes a mort. El nostre lloc està a la llotja, no a l'arena. O si més no, darrere de la barrera.
L'edat dels impulsos arrabassats, doncs, ja ha acabat. Enrere quedaran angoixes, inquietuds. Indecisions i dubtes. I que bo !. Si aquesta és la maduresa ... doncs benvinguda maduresa.
AVUI és aquell futur del qual estàvem tan temorosos AHIR.
I ja veuen, tot sortí bé.
Després de tot ... aquí estam!
La conclusió llavors és que, com en la maduresa ja no fem plans a llarg termini, cal que es comencin a veure JA els resultats de tot allò per al que abans treballam, planegem, estalviam i ens preparam al llarg de la vida.
Ja no cal seguir posposant més les coses, ni fer plans inabastables "per al futur," ja que per a nosaltres, sentin-ho bé ...
El futur ja és aquí
El temps apressa!
De manera que ja no esperis més. Mentre gaudeixin de relativa bona salut i puguis moure fàcilment encara; mentre puguis menjar i beure de tot i gaudeixes dels atractius de la vida, aprovéchenlos. Obrin unas ampolles de Lamprusco i usin les sevas vaixelles de Bavaria i els seus coberts de plata, ja que per a quan ho estan guardant? Podria ficar-se un lladre i buidar la casa, i de què els va servir haver guardat?
Que no haguem de dir després
"Què d'hora se'ns va fer tard"
Tampoc esperin ja cap matí brillant i gloriós, singular i perfecte. Si anaven a comprar-se "algun dia una llanxa, una moto, un ordinador, una càmera digital, un disc dur, i poden fer-ho (i els agrada) doncs cómpresela ja !.
Per la meva banda, si el meu gendre Pere m'acompanya, acudir a totes les Campus Partys que puguem.
Aquest el moment precís, no perdin temps.
I si vam estar fent plans tota la vida per fer algun viatge a Europa, a les Cataractes del Iguazú, a Hawail, a Alaska, a la Xina oa la Patagònia, ja que abans que una altra cosa succeeixi, com una devaluació, una operació sobtada o un infart ...
¡Vagin ja!
Què esperen?
En el personal, i pel que fa a mi, certament descobrir el dalt de la maduresa m'ha fascinat i m'omple de goig.
Estic gratament impressionat. Mai vaig imaginar que fos així!
Amb inusitat sorpresa descobreix dia a dia noves sorpreses i satisfaccions que mai vaig somiar que existissin.

Dedicat a sa meva filla ........... t'estim .................

Es Padrí.NET
(Febrer 2010)