Ahir, hem anat a Sóller i de la mà de Pep Lluís Forteza ens hem dirigit al Cingle de s'Obi, una excursió que havia de ser matinal i s'ha complicat una mica més del previst per la zona que vam haver de transitar.
Ruta desconeguda i meravellosa que discorre per remots tiranys del vessant nord de la Serra d’Alfàbia. Un paisatge generós, amb espectaculars panoràmiques i amagats racons què val la pena perdre's hi una bona estona.
Així i tot, hem arribat a temps per dinar a Can Gata i prendre un gelat a C'an Pau a sa Plaça de Sóller.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI
És Cingles de N'Amet és un dels paisatges més salvatges de Tramuntana.
Aquest dimecres duríssima ruta de la mà de Pep Lluis Forteza, que transita per recòndits llocs del nord de l'illa, on són pocs els senderistes que s'atreveixen a arribar, no és una ruta per a qualsevol, cal tenir molt instint muntanyenc i estar acostumat a caminar per terrenys salvatges.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
PETIT VIDEO DELS CINGLES DE N'AMET, HAS DE PITJAR AQUI
Aquest dimecres, a més de l'excursió al Puig d'Amos (Orient) hem fet es dinar anual de arengades a sa caseta Can Tothom, amb un extraordinari ambient i musica de xeremiers.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE UN VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI
Ahir de la mà de Xisco Hernández, hem anat al municipi de Manacor, concretament pels terrenys que foren de l'antiga possessió de Son Fortesa. Hem recorregut part del camí dels Presos i hem pujat al puig de So na Moixa.
Iniciam la marxa al portell obert de Son Maina, vora la carretera Ma 4015 (Manacor-Son Fortesa), pel camí dels Presos.
A la dreta apareixen ses Cases de Son Maina. Possessió situada entre el puig des Cero, el rafal Pudent, So na Moixa de Baix i el puig de s'Heretge.
A l'esquerra tenim el puig de sa Mata i el del Diable i passam el pont d'en Farcit, el qual salva un brancam del torrent de So na Moixa.
Es pont, construït pels presos, pren el nom de can Farcit, propietat rústica situada entre Son Maina, es Revellar, So na Moixet i el puig de s'Heretge.
Deixam a l'esquerra una bifurcació que torna sortir al camí principal més endavant .
- El camp de concentració de So na Moixa es va obrir, segons David Ginard, dins el 1937, al setembre o octubre d'aquell any, segons A. Tugores. I es tancà a finals del 1942. Els 'soldats treballadors' «duien a terme obres considerables d'interès públic, com carreteres i camins» i també obres militars. A So na Moixa hi havia 202 presos, també n'hi havia a Vistalegre i a s'Espinagar. El camí dels Presos (que va de Son Ganxo al Coll, a prop de Porto Cristo), no fou l'únic camí que feren, també feren feina a la carretera de Son Josep, s'Hospitalet o s'Espinagar, fins a Portocolom.
Assolim es Coll des Vent i deixam es camí dels Presos per enfilar-nos al puig de So na Moixa. Una reixeta de partió creua tota sa muntanya i també el coll.
A pesar dels humils 330 metres d'altària, sa pujada ens fa suar de valent.
Arribam a dalt del Puig de So na Moixa també s'ha anomenat al llarg del temps, sa Muntanya Grossa de Son Josep, el puig de na Moixa o el puig de Llodrà i el puig de sa Marineta.
El camí continua per la falda del puig Negre. A la dreta veim ses Cases de Cas Manescal i a l'esquerra una caminet mena a un berenador precedit per un àngel damunt una peanya.
Finalment, amb els cotxes hems dirigim al jaciment L'Hospitalet Vell que és el nom amb què és denominat el nucli d'hàbitat talaiòtic situat dins aquesta possessió que es troba al terme municipal de Manacor, on feim una aturada per dinar i donam per acabada sa excursió.
Ahir, per les inclemències del temps no vam fer l'excursió matinal, per tant no hi ha moltes fotos, ara bé tots vam poder gaudir d'un dinar de germanor per celebrar es Nadal, res millor que un arròs brut al Refugi Pont Romà.
El Refugi Pont Romà a Pollença, al Nord de Mallorca, amb vistes sobre el torrent de Sant Jordi. El Refugi Pont Romà no només és un refugi per a senderistes,
sobretot és un punt de trobada per als amants de l'autèntica Mallorca, un lloc per a gent que estima la natura , el bon menjar.
Aquest pont és popularment considerat com un dels pocs testimonis que queden de la presència romana a Mallorca, si bé el seu origen segueix sent un misteri.
L'origen d'aquest pont de pedra que creua el torrent de Sant Jordi és un misteri de la localitat de Pollença, ja que des del segle XIX és conegut com el Pont Romà,
si bé no es té constància de la seva existència fins l'any 1403, moment en què era conegut com a “Pont de Cubelles”.
Romà o no, el cert és que aquest pont ha resultat fonamental per als pollencins, ja que fins al segle XIX va ser l'únic punt que els permetia creuar de manera
segura el torrent de Sant Jordi durant les crescudes. En tot cas, els romans van deixar una empremta inesborrable a Pollença, el seu nom.
FINALMENT, SI VOLS VEURE ES VIDEO DEL DINAR, HAS DE PITJAR AQUI
Ahir, de la mà de Xisco Hernández hem partit des de l'Ermita de la Victòria i ens dirigim cap al torrent de ses Fontanelles, passant pel Coll de na Benet i divisam sa Talaia d'Alcúdia, vam acabar al Campament de la Victòria. Una excursió molt agradable, pels camins, ses vistes esplèndides i el dia que ha fet.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE FREGIR UNS OUS, HAS DE PITJAR AQUI
Ahir, de la mà de Pep Lluis Marquès vam fer una excursió amb sortida a Sa Campaneta fins a ses Cases de Planícia.
Ara bé, en la mitat del camí un petit grup de la mà de Pep Lluís Forteza, ens vam dirigir al Pas de sa Rata per la seva extrema dificultat.
Continuam cap al nostre segon objetiu el Pas de sa Rata, per aixó tornam al penyassegat que dona a la mar, ho seguim així com podem fins trobar al pocs minuts
lo que pareix un camí plé de pedres.
Una vegada conseguit superar es Pas de Sa Rata, començam a baixar cap a Planici i ens trobam Els Aljubets - popularment anomenats es Aljupets - estan situats
ran del vell camí de s'Arboçar, també anomenat camí des Carro o de sa Mola. «Es Aljubets és un dels més importants dipòsits d'aigua de Tramuntana, gràcies a
les seves colossals dimensions (13'80m x 6'50m), la perfecció l’arquitectura i per ubicar-se en un dels llocs més privilegiats quant a bellesa botànica. Consta de
dos cossos: un destinat al consum humà i l'altre a abeurar els animals. Fou aixecat el 1882 per una colla de margers esporlerins sobre els fonaments d'una antiga
bassa».
La data apareix cisellada a la pedra plana de la llinda dels Aljubets.
A un revolt del camí trobam un conjunt de construccions prou interessants per aturar-nos'hi, es tracta d'es Porxo i s'Aljub des Porxo, també dit s'Aljub de sa Boal o
sa Bassa Nova .
Vora una gran barraca, destaca s'aljub des Porxo «una petita bassa recoberta de volta (parcialment esbucada) i paredada en verd. Rebia l'aigua dels pendissos
que hi ha darrere seu per una petita boca. Al seu costat trobam es Porxo on el porquer de Planícia guardava els animals que antany grufaven per aquesta
muntanya».
Més avall, a la vorera del camí, trobam la pica que rep l'aigua de la font, a través d'una canal de teules, la qual ha estat arreglada no fa massa. Després d'aquest
element, enllaçam amb un camí més ampla que ve de la part d'Estellencs, és el camí des Bosc Gran o de Son Fortuny. Per aquest mateix camí, hem de
prosseguir cap a la dreta.
Finalment vam arribar a ses cases de Planícia on feim una aturada per dinar.
