Una vegada més trescam pels encontorns d'Alaró. En aquesta ocasió de la mà de Mateu Balle visitam un antic reducte defensiu tardo-romà i de refugi medieval
per a la població d'Alaró, el puig de sa Mola de sa Bastida, de 576 m d'altària, on s'alça la Penya de sa Bastida, de 617 m, situat a les terres de l'antiga l'alqueria
Beniarri.
El començament de l'excursió va ser amb pujada, pel que va semblar una mica forta, però realment no va ser així, sa va combina pujades i baixades. Per cert va tenir una qualificació de 10 punts per primera vegada.
L'excursió va començar al Bar Cabrit i Bassa amb un cafetet i va acabar en el mateix lloc amb una cerveseta.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE UN VIDEO DE MY GROUP, HAS DE PITJAR AQUI
Curta i vistosa excursió de Son Mas a Can Costa (Valldemossa) pel camí de sa volta de s'Escolta, remot sender de vigilància costanera, que ja existia a mitjan s XVI i que posteriorment l'Arxiduc va manar millorar.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE EL VÍDEO, HAS DE PITJAR AQUI
Ahir, vam celebrar el tradicional dinar de companyerisme del grup excursionista "My Group" , al Restaurant Santi Pons a Santa Eugènia. El menjar va ser excepcional i després va tenir lloc una votació per triar el President del grup per a la nova temporada, després d'una renyida votació va ser triat de nou, l'actual president Llorenç Martorell i tot seguit es va fer entrega d'una placa commemorativa a Pep Lluis Forteza per el seu bon fer guiant al grup.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE UN VIDEO RESUMEN, HAS DE PITJAR AQUI
Aquest dimecres, de la mà de Mateu Balle hem pujat al Castell d'Alaró.
Guapa excursió apta per a tots els públics. Sempre amb camí ben definit i indicat, des del castell fins a la cova el camí es torna mes difícil de seguir
i hem de anar amb compte en visitar sa torre i sa cova.
Aquest itinerari m'agrada molt mes que pujar des Alaró, és mes agradable i verd.
El nostre itinerari comença a la carretera Alaró-Orient.
El camí és molt fàcil de seguir, molt ben indicat amb pals, transcorre entre multitud d'oliveres centenàries i excel·lents vistes.
Després d'una estona caminant, vam entrar en una zona amb mes vegetació, un alzinar preciós, la pujada és una mica acusada.
Després d'una estona pujant, al voltant dels 700 metres d'altitud arribam a una esplanada "es Pouet", nosaltres agafam el camí de l'esquerra que puja per unes
escales de pedra.
Després al voltant d'un quilòmetre arribarem a un altre desviament amb el seu corresponent panell, agafarem el camí de l'esquerra que indica "Castell d'Alaró", des d'aquí la pujada s'endureix una mica de nou.
Una estona després arribam a sa porta emmurallada d'entrada al castell.
Després de travessar la porta arribam a un pla el qual hem de travessar per seguir pujant suaument fins arribar al cim.
Aquí podem trobar diverses estructures, entre elles un bar, i el més important, la capella de "La Mare de Déu del Refugi".
Des del cim tenim unes impressionants vistes en diverses direccions, si miram cap al nord veiem entre altres al Puig de s'Alcadena, el Massanella, Puig
Major, els tres milers, la serra d'Alfàbia ....
Ara hem de decidir si es vol donar per finalitzada l'excursió tornant sobre els nostres passos o volem visitar sa cova, si optam per la visita tenim
d'agafar per la part dreta del mur del recinte.
Recinte, hem de passar pel muret de la dreta que sempre hi ha una somera.
Des d'aquí seguirem un camí que en ocasions es perd, però està ben indicat per fites, sa cova està direcció sud a un quilòmetre aproximadament.
El camí ens aproxima a la vora del precipici fins que arribam a una torre de defensa, vora, la "Torre de sa Cova o Presó des Moro", hem
de visitar-la amb precaució a causa del seu estat ruïnós, presenta unes meravelloses vistes.
Per trobar l'entrada a sa cova ens situarem en el cami abans d'arribar a la torre, i a uns 10 o 20 metres abans d'arribar-hi a la nostra dreta
trobarem la seva entrada.
Per la seva visita no necessitem frontals ni casc, és lluminosa i es recorre en un parell de minuts.
Entram acotats i després d'un gir a la dreta veiem l'entrada a una càmera molt gran, la veritat és que l'impacte visual és enorme, em va agradar molt,
tot el seu gran finestra cap al buit, després de la qual podem veure les vistes.
A l'interior la recorrerem amb molt de compte perquè la finestra està situada a la paret del precipici i cau en pendent fort.
En el seu interior trobam un aljub que recull aigua de les filtracions i una capella tallada a la roca.
Vam sortir anant alerta cercant la petita obertura d'entrada.
Un cop fora podem anar a cercar una lluerna natural situat al sostre de la cova, sortint giram a mà esquerra i després d'un parell de metres la veurem al mig
d'unes grans roques un forat que podem observar amb precaució perquè la caiguda és gran.
Ara ja només hem de ascendir de nou seguint les fites fins al castell d'Alaró, seguir baixant fins a "es Pouet", i desfer el nostre camí fins al
cotxe.
Ahir, me varen convidar a anar amb el grup de cotxes classics "Veteran Cars" partim des d'Andratx amb destinació a Muro, on vam visitar sa Granja de caragols "Treu Banye" amb degustació inclosa, per seguir a sa Plaça de Toros de Muro que també vam visitar . Finalment, completam sa sortida amb un dinar de caragols al Restaurant Arco Iris , a prop de Can Picafort. Una esplèndida volta.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI
Ahir, vam fer una excursió a la Mola de Planícia, partim des de l'aparcament a la Granja d'Esporles i pel camí del correu arribam al cim del Puig (934 m). Anada i tornada, hem caminat molt però el bosc d'alzines és preciós.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Després de sentir parlar tant, darrerament, del barranc de sa Gúbia, hi vàrem voler anar a tocar-ho amb les mans. De la má de Pep Lluis Forteza partim de Raixa i començam a caminar, si aconseguíem l'objectiu, havíem de tornar al punt de partida (Raixa) pel coll del cingle de sa Milana, Pastoritx i Raixeta, una volta molt guapa.
Deixam el cotxe a l'aparcament de la finca pública de Raixa , situada a la carretera Ma-11 (Palma-Sóller), km 12,200. Començam a moure les cames a les 8:55 h en direcció a Bunyola pel camí Vell de Palma, reconvertit en la GR-221 (WP-02). Deixam a la dreta el camí que surt a la carretera.
La possessió veïna de Raixa és Biniatzar. Antiga alqueria documentada el 1246. Feu part de les propietats del marquès de la romana. Les edificacions conserven bona part d'una antiga torre de defensa de base rectangular i una clastra. Al fons, destaca sa Gúbia, allà ens dirigim.
Deixam de banda una cruïlla de camins (WP-03), és l'entrada a Biniatzar que dóna a la carretera, després passam per Son Monei. Com hem dit abans, caminam per l'antiga carretera de Palma a Sóller, per tant camí públic.
Passam per l'endret de s'Alqueria Blanca Vella, avui dedicada a hotel rural.
La paret que deixam a l'esquerra no desmereix en absolut, el seu aspecte és imponent, és la paret dels Coloms o Colomer, on als seus peus hi ha un petit aljub que recollia l'aigua de regalims i que servia per abeurar els coloms.
Seguim amb el nostre objectiu de remuntar el barranc.
Decidim anar pel pas del Barranc, el qual s'obre a la dreta de les parets del barranc, a una covassa.
Es tracta d'un estret passadís que antigament es tancava amb un portal i una reixa, així, entre la paret i aquest pas quedava el barranc barrat.
El passadís escalonat es torna molt estret, tant que es fa necessari llevar-se la motxilla.
Després de pujar un poc a la mala connectàrem amb un perdut camí de carboners (WP-05), el qual menava a unes sitges. A la nostra esquena tenim el puig de s'Alqueria o de sa Gubia (609 m). Aquest puig es troba al terme de Bunyola, entre el puig de Son Nassi, sa Muntanya i s'Alqueria Blanca.
Aquest camí arriba a les cases per la part posterior (WP-07). De moment no hi ha impediment per visitar aquesta antiga possessió de muntanya.
Caminam en direcció a la moleta de Pastoritx pel camí de ses rotes d'en Cotó, un antic camí molt desfet.
Destaca l'aqüeducte, la gran era i la capella. L'oratori o capella de Pastoritx tenia tres altars, està situat a la dreta de la imatge, on es pot veure l'espadanya. L'oliverar que s'enfila pel coster de sa moleta de Pastoritx, s'anomena ses Cuinetes. Just on comença l'alzinar se situa una de les cases de neu d'aquesta possessió.
Així, arribam a les vetustes i abandonades cases de Raixeta. La naturalesa també sucumbeix. Un dels dos lledoners se solidaritza amb el lent enrunament dels edificis que l'han vist créixer.
Un còmode camí de roda, planer, ens durà de Raixeta a Raixa. És bastant freqüentat per ser una passejada i a més per finques públiques.
La bella façana amb vestíbul de deu arcs rodons de Raixa. Dalt el turó hi ha una torreta redona construïda en temps recent (diu l'Arxiduc, 1884) com a part de la decoració dels jardins. Més amunt de la torreta redona, s'ubica una petita ermita, connectats ambdós edificis per estrets caminets.
Raixa és una possessió d’origen àrab; l’alqueria Araixa, lligada a la veïna Biniatzar. Després de la conquesta cristiana (1229) va ser donada a don Ponce Hugo (1234). Al llarg dels segles XV, XVI i part del XVII, fou de la família Zaforteza-Tagamanent. Però, la família més representativa que la va posseir fou els Despuig, comtes de Montenegro. El personatge de la família Despuig més important per a la història de Raixa és Antoni Despuig i Dameto (1746-1813). A finals del s. XVIII el cardenal Despuig hi realitzà importants obres segons l'estil classicista, a manera de vil·la italianitzant. El 1785, juntament amb el gravador Josep Muntaner, va realitzar el mapa de Mallorca. El 1910 passà a mans de la família Jaume.
El 20 de gener de 2002 les cases i els terrenys circumdants, unes 60 quarterades, foren comprats pel Ministeri de Medi Ambient i pel Consell de Mallorca.
