de Castelló-Sóller. Amb una aturada a la Possessió de Can Gamundi per dinar.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Pas de Can Jeroni Gros (Sóller)
Aquest dimecres passat, de la mà del nostre company Xisco Hernández ens dirigim a cercar el pas de Can Jeroni Gros, per realitzar una ruta circular de Sóller-Cami
de Castelló-Sóller. Amb una aturada a la Possessió de Can Gamundi per dinar.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
de Castelló-Sóller. Amb una aturada a la Possessió de Can Gamundi per dinar.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
divendres, 9 d’octubre del 2015
Sa Cova Tancada i Platja Coll Baix (Alcudia)
Per començar aquesta excursió anirem a l’aparcament d’Alcanada i agafarem el camí que du cap al far. Llavors seguirem arran de la costa.
Continuar el camí vorera vorera té un punt d’aventura perquè un es veu amb el desconnegut, amb allò per descobrir.
Anam per la vorera, entre la mar i la possessió d’Alcanada, convertida en camp de golf. Ara tot és un camp verd amb taques blanques que són les clapes d’arena per a que les bolles de golf hi quedin i fer passar un poc més de gust als golfistas.
Fent el camí per la vorera encara s’hi poden veure restes de les trinxeres de la guerra civil , també encara hi queden restes dels bunkers que havien de protegir la costa d’un desembarcament.
Fent aquest camí veim la badia d’Alcúdia des d’una perspectiva que no tenim acostumada i, a la vegada, ens submergim en un paisatge espectacular, on hi ha la mar, les roques i els pins amb el seu verd intens. Una meravella pels sentits que ens transporta al que era Mallorca abans del boom del turisme , terres verges i salvatges en les que la connexió persona-natura era contínua.
El camí éstà indicat, és difícil perdre’s. No has de deixar el camí, és clar -aquesta és una bona manera de no perdre’s, fins que trobam una camada a la dreta que va cap avall, a dins un comellar. S’ha d’agafar aquesta camada que tan aviat com és abaix tot d’una torna pujar. Llavors seguim les fites i després d’una bona baixada arribarem a sa Cova Tancada.
La cova impressiona. Jo pensava que seria una petita cova d’un parell de metres de profunditat. Però no és així. És una cova amb moltes sales. Quan hi vaig ser dins m’impressionà el gran nombre de sales i corredors entre elles, I com que estàs a les fosques, solament il·luminat pel llum del frontal és fàcil perdre’s i no trobar la sortida. Afortunadament anava acompanyat per en Jaume Vives i na Tina, que l’ha correguda un parell de vegadas.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Continuar el camí vorera vorera té un punt d’aventura perquè un es veu amb el desconnegut, amb allò per descobrir.
Anam per la vorera, entre la mar i la possessió d’Alcanada, convertida en camp de golf. Ara tot és un camp verd amb taques blanques que són les clapes d’arena per a que les bolles de golf hi quedin i fer passar un poc més de gust als golfistas.
Fent el camí per la vorera encara s’hi poden veure restes de les trinxeres de la guerra civil , també encara hi queden restes dels bunkers que havien de protegir la costa d’un desembarcament.
Fent aquest camí veim la badia d’Alcúdia des d’una perspectiva que no tenim acostumada i, a la vegada, ens submergim en un paisatge espectacular, on hi ha la mar, les roques i els pins amb el seu verd intens. Una meravella pels sentits que ens transporta al que era Mallorca abans del boom del turisme , terres verges i salvatges en les que la connexió persona-natura era contínua.
El camí éstà indicat, és difícil perdre’s. No has de deixar el camí, és clar -aquesta és una bona manera de no perdre’s, fins que trobam una camada a la dreta que va cap avall, a dins un comellar. S’ha d’agafar aquesta camada que tan aviat com és abaix tot d’una torna pujar. Llavors seguim les fites i després d’una bona baixada arribarem a sa Cova Tancada.
La cova impressiona. Jo pensava que seria una petita cova d’un parell de metres de profunditat. Però no és així. És una cova amb moltes sales. Quan hi vaig ser dins m’impressionà el gran nombre de sales i corredors entre elles, I com que estàs a les fosques, solament il·luminat pel llum del frontal és fàcil perdre’s i no trobar la sortida. Afortunadament anava acompanyat per en Jaume Vives i na Tina, que l’ha correguda un parell de vegadas.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
dijous, 24 de setembre del 2015
JORDI el segon nèt .
¡Ja esta aquí, ja ha arribat!
Jordi, el segon net i una nova il.lusió en aquesta vida, es "simpaticó" com ell mateix i molt guapo.
La il·lusió de ser padri !
L'arribada d'un nét és un moment decisiu en la trajectòria vital de les persones. No ens modifica la vida, com ho fa el naixement d'un fill, però introdueix grans canvis en les relacions dels membres d'una família que creix.
Convertir-se en padri de nou és una immensa alegria. Una injecció de vida. Una nova font d'afecte que arriba quan els fills ja no ens necessiten. El moment de l'afecte ociós no exercitat amb els fills ... «Ser avi per segona vegada significa recuperar i compartir la il·lusió de tornar a estar amb nens petits»
Jordi, el segon net i una nova il.lusió en aquesta vida, es "simpaticó" com ell mateix i molt guapo.
La il·lusió de ser padri !
L'arribada d'un nét és un moment decisiu en la trajectòria vital de les persones. No ens modifica la vida, com ho fa el naixement d'un fill, però introdueix grans canvis en les relacions dels membres d'una família que creix.
Convertir-se en padri de nou és una immensa alegria. Una injecció de vida. Una nova font d'afecte que arriba quan els fills ja no ens necessiten. El moment de l'afecte ociós no exercitat amb els fills ... «Ser avi per segona vegada significa recuperar i compartir la il·lusió de tornar a estar amb nens petits»
"Festa de l'arbre" a Ciutat (Santa Catalina)
El dia 9 de desembre de 1906, es va celebrar a Palma la primera "Festa de l'arbre".
El festival, va ser iniciat per l'ajuntament amb el suport dels Mestres de les escoles de la ciutat i organitzat pel Professor i primer tinent d'alcalde el senyor Castaño.
A l'hora assenyalada, dos quarts de deu! A demà, van concórrer á la plaça de Cort, les escoles de nenes, les de pàrvuls i les de nens, col·locant-se per l'ordre en què van arribar.
Mentrestant, el regidor Sr. Castanyer amb el mestre més antic de la ciutat D. José Castañón, van pujar á la Diputació escortats d'un grup d'escolars. Allà es va lliurar al Sr. Castañón la bandera, a la qual acompanyaven els mestres Srs. Ballester i Oliver i el grup de nens esmentat.
En aparèixer la bandera, la banda va interpretar la Marxa Reial cantant-se tot seguit per tots els nens i nenes l'himne A la Bandera, amb gran afinació.
L'Alcalde Sr Calvet, va donar al acabar-se el himne un "Visca Espanya", que va ser contestat amb entusiasme, i es procedirà immediatament á l'organització de la
comitiva que es va formar de la manera: obrien la marxa dos guàrdies municipals a cavall, anant a continuació els tambors de l'Ajuntament, la banda de la Misericòrdia,
la bandera amb la seva guàrdia d'honor, les nenes amb les seves professores i els nens amb els seus, seguint així pels carrers del Conquistador, Marina, passeig de
Sagrera i la Major de Santa Caterina fins arribar a la plaça del Progrés.
El barri de Santa Catalina que es trobava animadíssim, presentava un magnífic aspecte per estar els balcons de gairebé totes les cases luxosament engalanats.
A l'entrada del carrer Major, va esperar á la comitiva la banda del Regiment d'Infanteria de Palma, que va interpretar escollides peces del seu repertori.
Tots els carrers i travessies estaven gairebé plenes de gent, que dificultava el pas de la comitiva.
A la plaça del Progrés vam veure reunits al Sr. Governador civil D. Ricardo Ruiz Aguilar, al Capità General D. Ricardo Ortega, al President de la Diputació Sr. Alcover,
a l'Alcalde Sr. Calvet, al Sr. President de Sala de l'Audiència Territorial don Manuel Gimeno, al Magistrat D. Carles de la Quintana, al tinent fiscal D. Ignacio Valor, el
jutge del districte de la Llotja D. Eduardo Tormo, al de la Catedral don Emilio Velez, el director de l'Institut senyor Mestres, i á els professors del mateix, Srs. Estelrich,
Serra, Reg i Font i Salvà, a l'ex-Senador Sr. Rius, al director de l'escola d'Arts é Indústries DR Ankerman i al tinent coronel de la Guàrdia civil Sr. Giménez.
Van assistir amb l'alcalde, els regidors Srs. Canet, Fuset, Joan, Fuster, Barceló, Alemany (DL), Calafell, Castanyer, Estela, Oliver, Sureda, Obrador, Rosselló i Mas.
En representació de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, van ser els Srs. Blanes i Roca.
També van presenciar l'acte des d'una terrassa les nenes que van al Col·legi de la Puresa.
Dióse començament á la festa, cridant á les parelles de nens que havien d'apadrinar els arbres.
D'aquests es van col·locar cinquanta, a la plaça del Progrés i trenta-quatre a la de la Navegació, sent tots àlbers.
Els nens i nenes de les escoles públiques de Santa Caterina van ser elegits padrins dels arbres plantats a la plaça del Progrés.
I com a protectors dels arbres col·locats a la plaça de la Navegació van ser designats diversos nens avecindados en l'esmentada plaça.
Mentre la banda militar alternant amb la de la Misericòrdia executava algunes peces, els nens i nenes van cantar els himnes: Al treball, El joc i A la bandera vermella i
gualda.
A continuació, van pronunciar sengles discursos, l'Enginyer Agrònom Sr. Massanet, el Mestre públic de Santa Catalina, Gabriel Comas, l'Alcalde, Sr. Calvet, el Capità
General D. Ricardo Ortega, el governador civil i el regidor senyor Canet.
Als acords de la Marxa Reial, va desfilar la comitiva davant les autoritats, organitzant-se el retorn en la mateixa manera que l'anada i pel mateix camí.
"El magisteri Balear" 1906.12.15
A la imatge, la "Festa de l'Arbre" de l'any 1928, celebrant-com en la primera ocasió en la Plaça Progrés.
El festival, va ser iniciat per l'ajuntament amb el suport dels Mestres de les escoles de la ciutat i organitzat pel Professor i primer tinent d'alcalde el senyor Castaño.
A l'hora assenyalada, dos quarts de deu! A demà, van concórrer á la plaça de Cort, les escoles de nenes, les de pàrvuls i les de nens, col·locant-se per l'ordre en què van arribar.
Mentrestant, el regidor Sr. Castanyer amb el mestre més antic de la ciutat D. José Castañón, van pujar á la Diputació escortats d'un grup d'escolars. Allà es va lliurar al Sr. Castañón la bandera, a la qual acompanyaven els mestres Srs. Ballester i Oliver i el grup de nens esmentat.
En aparèixer la bandera, la banda va interpretar la Marxa Reial cantant-se tot seguit per tots els nens i nenes l'himne A la Bandera, amb gran afinació.
L'Alcalde Sr Calvet, va donar al acabar-se el himne un "Visca Espanya", que va ser contestat amb entusiasme, i es procedirà immediatament á l'organització de la
comitiva que es va formar de la manera: obrien la marxa dos guàrdies municipals a cavall, anant a continuació els tambors de l'Ajuntament, la banda de la Misericòrdia,
la bandera amb la seva guàrdia d'honor, les nenes amb les seves professores i els nens amb els seus, seguint així pels carrers del Conquistador, Marina, passeig de
Sagrera i la Major de Santa Caterina fins arribar a la plaça del Progrés.
El barri de Santa Catalina que es trobava animadíssim, presentava un magnífic aspecte per estar els balcons de gairebé totes les cases luxosament engalanats.
A l'entrada del carrer Major, va esperar á la comitiva la banda del Regiment d'Infanteria de Palma, que va interpretar escollides peces del seu repertori.
Tots els carrers i travessies estaven gairebé plenes de gent, que dificultava el pas de la comitiva.
A la plaça del Progrés vam veure reunits al Sr. Governador civil D. Ricardo Ruiz Aguilar, al Capità General D. Ricardo Ortega, al President de la Diputació Sr. Alcover,
a l'Alcalde Sr. Calvet, al Sr. President de Sala de l'Audiència Territorial don Manuel Gimeno, al Magistrat D. Carles de la Quintana, al tinent fiscal D. Ignacio Valor, el
jutge del districte de la Llotja D. Eduardo Tormo, al de la Catedral don Emilio Velez, el director de l'Institut senyor Mestres, i á els professors del mateix, Srs. Estelrich,
Serra, Reg i Font i Salvà, a l'ex-Senador Sr. Rius, al director de l'escola d'Arts é Indústries DR Ankerman i al tinent coronel de la Guàrdia civil Sr. Giménez.
Van assistir amb l'alcalde, els regidors Srs. Canet, Fuset, Joan, Fuster, Barceló, Alemany (DL), Calafell, Castanyer, Estela, Oliver, Sureda, Obrador, Rosselló i Mas.
En representació de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, van ser els Srs. Blanes i Roca.
També van presenciar l'acte des d'una terrassa les nenes que van al Col·legi de la Puresa.
Dióse començament á la festa, cridant á les parelles de nens que havien d'apadrinar els arbres.
D'aquests es van col·locar cinquanta, a la plaça del Progrés i trenta-quatre a la de la Navegació, sent tots àlbers.
Els nens i nenes de les escoles públiques de Santa Caterina van ser elegits padrins dels arbres plantats a la plaça del Progrés.
I com a protectors dels arbres col·locats a la plaça de la Navegació van ser designats diversos nens avecindados en l'esmentada plaça.
Mentre la banda militar alternant amb la de la Misericòrdia executava algunes peces, els nens i nenes van cantar els himnes: Al treball, El joc i A la bandera vermella i
gualda.
A continuació, van pronunciar sengles discursos, l'Enginyer Agrònom Sr. Massanet, el Mestre públic de Santa Catalina, Gabriel Comas, l'Alcalde, Sr. Calvet, el Capità
General D. Ricardo Ortega, el governador civil i el regidor senyor Canet.
Als acords de la Marxa Reial, va desfilar la comitiva davant les autoritats, organitzant-se el retorn en la mateixa manera que l'anada i pel mateix camí.
"El magisteri Balear" 1906.12.15
A la imatge, la "Festa de l'Arbre" de l'any 1928, celebrant-com en la primera ocasió en la Plaça Progrés.
dissabte, 29 d’agost del 2015
Molins del Carrer Industria
En aquesta foto veiem les obres de rehabilitació de la zona dels molins fariners del carrer Indústria.
Encara que inicialment eren set els que s'aixecaven en aquest carrer a la fi del segle XIX, només varen sobreviure quatre.
Aquests eren els seus noms: d'en Tià Gran, d'en Lluc, de Cas coc i d'en Burriada. Aquests molins, -datados des de l'any 1680- eren de tipologia de
torre amb base, planta baixa cúbica o prismàtica, on se situava l'habitatge, i la planta superior cilíndrica, dedicada a la maquinària
que efectuava la mòlta.
Al març de 1978, la Direcció General de Patrimoni Artístic, Arxius i Museus, s'incoa expedient de conjunt històric-artístic a
instàncies del Consell de Mallorca, sent declarats com a tal el 13 de novembre de 1981. Ja l'any 1983, es va iniciar la restauració
dels quatre molins. Com veieu van estar a punt de ser demolits, però afortunadament es van salvar -cosa rara i avui dia decoren el
paisatge de la nostra ciutat. La foto és de finals dels '70.
dimecres, 5 d’agost del 2015
Plaça de Drassanes
A la fotografia, veiem la Plaça de Drassanes a la fi dels anys '50.
Se sap que des del segle XIII en aquest lloc es reparaven i construïen vaixells. En 1844, en traslladar-les drassanes al port de Palma, l'ajuntament la va convertir en plaça. Enmig es va col·locar una font amb una estàtua de Jaume Ferrer, el gran navegant mallorquí, obra de l'escultor Jacinto Mateu.
Aquest marí, Ferrer, seria un pioner ja que al segle XIV va iniciar la ruta de les exploracions per les costes de l'Àfrica Occidental, precedint en gairebé tres quarts de segle a les que després farien els marins portuguesos. El 10 d'agost de l'any 1346, dia de Sant Llorenç, va arribar al riu d'Or, en el que seria ara les costes de Gàmbia.
De totes maneres, l'estàtua que veiem a la foto no és l'original, està es troba a l'interior del Consolat de Mar ja que es trobava en molt mal estat després de tan sols 70 anys a la intempèrie. La que veiem és una rèplica realitzada per l'artista Joan Grauches el 1914, per la qual li van pagar 2.140 pessetes.
La foto és del fotògraf amateur, Manuel Reaño
Doncs bé, en aquesta fotografia del fotògraf Josep Salvany, presa l'any 1915 (poques setmanes abans que posessin la nova, que no rèplica, ja que si us fixeu veureu que no són iguals) podem veure l'estàtua original de l'esmentat escultor a una escena quotidiana d'aquells dies; Veïns carregant aigua de la font i els inefables nens posant davant la novetat de la càmera fotogràfica.
Se sap que des del segle XIII en aquest lloc es reparaven i construïen vaixells. En 1844, en traslladar-les drassanes al port de Palma, l'ajuntament la va convertir en plaça. Enmig es va col·locar una font amb una estàtua de Jaume Ferrer, el gran navegant mallorquí, obra de l'escultor Jacinto Mateu.
Aquest marí, Ferrer, seria un pioner ja que al segle XIV va iniciar la ruta de les exploracions per les costes de l'Àfrica Occidental, precedint en gairebé tres quarts de segle a les que després farien els marins portuguesos. El 10 d'agost de l'any 1346, dia de Sant Llorenç, va arribar al riu d'Or, en el que seria ara les costes de Gàmbia.
De totes maneres, l'estàtua que veiem a la foto no és l'original, està es troba a l'interior del Consolat de Mar ja que es trobava en molt mal estat després de tan sols 70 anys a la intempèrie. La que veiem és una rèplica realitzada per l'artista Joan Grauches el 1914, per la qual li van pagar 2.140 pessetes.
La foto és del fotògraf amateur, Manuel Reaño
Doncs bé, en aquesta fotografia del fotògraf Josep Salvany, presa l'any 1915 (poques setmanes abans que posessin la nova, que no rèplica, ja que si us fixeu veureu que no són iguals) podem veure l'estàtua original de l'esmentat escultor a una escena quotidiana d'aquells dies; Veïns carregant aigua de la font i els inefables nens posant davant la novetat de la càmera fotogràfica.
Santuari de Cura
El Santuari de Cura és un monestir religiós situat al cim del puig de Randa, al municipi de Algaida. Segons explica la tradició, ocupa el lloc en el qual es va retirar i va rebre la il·luminació el beat Ramon Llull. A més en aquest monestir es dóna culte a la imatge de la Mare de Déu de Cura. La tradició afirma que l'origen del santuari és l'altar marià que Ramon Llull va fer construir en 1275 que va donar primera forma al santuari de la Mare de Déu de Randa (després anomenat de Cura). Sembla que en una cel·la adjunta el doctor il·luminat va fundar el que després seria l'Escola de Randa. La primera referència segura de l'existència d'ermitans per aquests llocs la trobem quan el bisbe Lluís de Prades l'any 1394 relata l'existència d'homes retirats en aquest lloc des d'algunes dècades. D'aquests moments s'han datat més d'una vintena de coves. El santuari va prendre importància a partir del segle XVI cridant ja de Cura. La decadència va arribar al segle XIX i no va ser restaurat fins a les actuacions del bisbe Campins i l'arribada dels franciscans a 1913 (es va instal·lar el noviciat provincial dels terciaris regulars). L'any 1955 la imatge va ser coronada pontificalmente.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)