¡Ja esta aquí, ja ha arribat!
Marc, el primer net i una nova il.lusió en aquesta vida, es "simpaticó" com ell mateix i molt guapo.
¡ADÉU A LA JOVENTUT!
Indubtablement la joventut és una edat daurada i recordada sempre amb nostàlgia. És una breu època inoblidable, romàntica, vibrant, emotiva i feliç.
És una feliç etapa creadora i vigorosa en la qual tot és fresc i nou, com una vaporosa núvol al firmament amb espurnes de color de rosa.
Però cal reconèixer que aquesta mateixa joventut tan lloada, tan cantada i sospirada, és també una època plena de lluites, de preocupacions, de negres nuvolades, moltes vegades de privacions i mai exempta d'incerteses, gelosia, temors, rivalitats i ansietats.
És com una regata en la qual cal estar compartint constantment per aconseguir un anhelat trofeu.
LA MATINADA.
I una cosa extraordinària: Ara no ens inquieten les modes ni els canvis que experimenten les noves generacions, ni ens mortifiquen ni afecten els nous corrents o costums, ja que nosaltres no estam obligats a canviar ni a iniciar noves modalitats.
La nostra edat és ja suficient justificació per mantenir-nos al marge, encara que sense desentendre'ns del que és bàsic i l'essencial.
Nosaltres, mal que bé, almenys arribam a la recta final. I això està com per celebrar-ho.
Ja ho vam fer!
En arribar la maduresa cessen els dubtes i les incerteses. Ja no cal fer tasques ni descobrir-estudiant, córrer després l'autobús als matins, presentar aclaparadors exàmens, passejar a la núvia o preocupar-se per aconseguir feina.
Definitivament el que anàvem a ser, ja ho som. I el que no anàvem a ser, ja ho vam ... ni ho serem. No a hores d'ara. D'això no hi ha dubtes.
Llavors per què preocupar-?
Per als que "creuem la frontera" i estem a l'altra banda, col·locats sobre aquesta àmplia, tranquil·la i ben ventilada terrassa, ja no hi ha carreres, nerviosismes, competències, presses, lluites ni dubtes a mort. El nostre lloc està a la llotja, no a l'arena. O si més no, darrere de la barrera.
L'edat dels impulsos arrabassats, doncs, ja ha acabat. Enrere quedaran angoixes, inquietuds. Indecisions i dubtes. I que bo !. Si aquesta és la maduresa ... doncs benvinguda maduresa.
AVUI és aquell futur del qual estàvem tan temorosos AHIR.
I ja veuen, tot sortí bé.
Després de tot ... aquí estam!
La conclusió llavors és que, com en la maduresa ja no fem plans a llarg termini, cal que es comencin a veure JA els resultats de tot allò per al que abans treballam, planegem, estalviam i ens preparam al llarg de la vida.
Ja no cal seguir posposant més les coses, ni fer plans inabastables "per al futur," ja que per a nosaltres, sentin-ho bé ...
El futur ja és aquí
El temps apressa!
De manera que ja no esperis més. Mentre gaudeixin de relativa bona salut i puguis moure fàcilment encara; mentre puguis menjar i beure de tot i gaudeixes dels atractius de la vida, aprovéchenlos. Obrin unas ampolles de Lamprusco i usin les sevas vaixelles de Bavaria i els seus coberts de plata, ja que per a quan ho estan guardant? Podria ficar-se un lladre i buidar la casa, i de què els va servir haver guardat?
Que no haguem de dir després
"Què d'hora se'ns va fer tard"
Tampoc esperin ja cap matí brillant i gloriós, singular i perfecte. Si anaven a comprar-se "algun dia una llanxa, una moto, un ordinador, una càmera digital, un disc dur, i poden fer-ho (i els agrada) doncs cómpresela ja !.
Per la meva banda, si el meu gendre Pere m'acompanya, acudir a totes les Campus Partys que puguem.
Aquest el moment precís, no perdin temps.
I si vam estar fent plans tota la vida per fer algun viatge a Europa, a les Cataractes del Iguazú, a Hawail, a Alaska, a la Xina oa la Patagònia, ja que abans que una altra cosa succeeixi, com una devaluació, una operació sobtada o un infart ...
¡Vagin ja!
Què esperen?
En el personal, i pel que fa a mi, certament descobrir el dalt de la maduresa m'ha fascinat i m'omple de goig.
Estic gratament impressionat. Mai vaig imaginar que fos així!
Amb inusitat sorpresa descobreix dia a dia noves sorpreses i satisfaccions que mai vaig somiar que existissin.
Dedicat a sa meva filla ........... t'estim .................
Es Padrí.NET
(Febrer 2010)
