Per iniciar l'excursió arribarem amb cotxe fins a "és Mirador de ses Barques", situat al Km 45 de la carretera C-710, En aquest lloc hi ha prou lloc per aparcar el coche.
Accedint a l'aparcament, a la part de la dreta de mateix trobem un camí empedrat que s'inicia amb uns graons de pedra i on hi ha un indicador de fusta, (sa Costera - sa Calobra).
Iniciam aa ruta per "és Camí Vell de Balitx" que s'inicia en forta pujada i des del qual podrem contemplar unes bones vistes per l'esquerra del Port de Sóller, per la dreta ens trobam diverses edificacions de muntanya. Arribam a una cruïlla, sense abandonar el camí anirem descendint suaument fins a arribar a unes barreres metàl·liques, creuades les mateixes, el camí segueix durant un tram fins a desembocar a la pista que comunica els tres predis de la vall, en el lloc denominat "sa Barrera de Moncaire ".
Ara caminam per una pista amb bon pis, acostats a una paret per la dreta i un verd camp de velles oliveres per l'esquerra en direcció a les cases que es veuen al fons, en arribar a la seva proximitat, de front trobam ses barreres que donen accés a ses cases de "Balitx d'Amunt", i una corba a la dreta que es dirigeix a un pas entre dos grans murs de pedra i una gran barrera de ferro oberta al pas; ens dirigim a creuar els murs, passats aquests se'ns obre la perspectiva de la gran vall dels "Balitx", encaixonat entre "es Puig de sa Bassa" per la dreta i "es Puig de Balitx" per l'esquerra, al fons, el "coll de Biniamar" entre "sa Muntanya de Moncaira" i "na Seca".
El camí ara comença a baixar, al primer revolt tancat a l'esquerra, veurem que torna a aparèixer el vell camí empedrat. A la meitat d'aquest tram de camí, trobam unes piquetes al lateral dret, donant la volta a aquestes, trobem la "font de Bàlitx", brollant de l'interior d'una mina.
A l'esquerra el camí, en descens amb fort pendent per situar-se de nou en l'ample camí al costat de les cases de "Balitx d'Enmig". Ara ens torna a quedar un llarg trajecte per aquest ample i còmode camí de terra fins que arribem a "ses Cases Velles", una petita edificació de muntanya restaurada, en un revolt a la dreta abans d'encarar la casa, tornem a trobar les restes del vell camí empedrat, hi ha un indicador de fusta "sa Costera - sa Calobra" el prendrem i ens introduirem en un bosc de pins per un vell "portell" sense barreres, passat el "portell" el camí es fa més evident, mostrant el seu aspecte natural. En sortir del bosc, el camí pren una llarga recta on es veu el final de la mateixa al costat de les cases de "Balitx d'Avall".
A l'arribar als voltants de ses cases travessam la pista, a l'altra banda veurem una inscripció en una roca (agroturisme de Bàlitx d'Avall) amb una indicació cap a l'esquerra, a la dreta l'ample camí continua fins a l'entrada principal al pati de les cases, però sense prendre cap de les dues indicacions, el camí continua per un tram en molt mal estat de conservació i es dirigeix a una petita edificació, el camí envolta la casa i finalitza al costat de l'entrada principal de ses cases.
La nostra ruta segueix donant l'esquena a l'entrada del pati passant per davant de les quadres que les deixarem a la dreta, ens dirigim a creuar el "Torrent des Llorers", on hi ha un pont de vianants. Quan esteim al llit del torrent, estarem en nivell més baix de l'excursió, a tan sols 152m s.n.m.
A l'altra banda, el camí continua arrambat a la paret que dóna resguard al camp de tarongers de la finca; on la paret finalitza trobam una cruïlla de camins, a l'esquerra segueix la pista que es dirigeix al "Coll de Biniamar", pas cap a "sa Costera", a la dreta surt un altre camí de carro però que finalitza poc després i de front accedint a una feixa trobam de nou el camí empedrat al costat d'un nou indicador de fusta.
Prenem aquest últim que ràpidament pren pendent i descrivint innombrables corbes, s'endinsa en un bosc baix; passem un primer "portell" que deixem a l'esquerra, en trobar el segon ho prenem i el camí continua a l'altra banda, després d'un curt tram el camí desemboca al "Camí de" na Cavallera "que uneix" Balitx d'Avall "amb" sa Costera ", pel" Coll de Biniamar ".
Sortida des de l'àrea recreativa de Son Trias, situada a les afores d'Esporles, (on s´hi pot deixar el cotxe) pujada en alguns trams pronunciada per camins estrets i pedregosos i agafam desviació fins a l'Ermita de Maristela on hi hem fet una aturada per reposar forces.
Seguim la pujada fins al monument del Cor de Jesús on es poden observar unes espectaculars vistes. i continuam amb la baixada fins a Son Trias, que ens esperava una bona torrada.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Ahir, dimarts, 11 de desembre, els Botones dels 70 i qualque infiltrat hem pujat a Sa Rateta (1.113 metres).
Encara no eren les 10 del mati quan hem partit de l'aparcament del Pla de Cúber, per el camí que ens hauria portat a Binimorat, si no ens haguéssim desviat cap a l'esquerra, fent el solc del torrent d'Almadrà, fins que l'hem travessat per iniciar la pujada cap a la vessant sud de la Serra de sa Rateta, on hem vist (i notat sobre la pell) el tebi sol d'aquest matí de finals de tardor.
La pujada ens ha portat al camí dels nevaters i hem començat amb les ziga-zagues d'aquest estil de camins. El sol ha deixat de ser tebi i ens hem llevat jerseis i xandalls, deixant els braços a l'aire... bé, en Pep Barceló´, ha continuat amb la jaqueta posada.
Hem arribat a dalt, i el sol ha desaparegut deixant pas als niguls (o boira) procedents del Puig Major. La gran panoràmica de Sa Rateta sobre els embassaments, s'ha vista emboirada per el moviment dels niguls.
La baixada cap el Coll des Cards ens ha fet patir molt per la manca de visió, el nigul seguia acompanyant-nos.
Una vegada trepijada la verda herba del coll, els niguls s'han esvaït i el soleiet tebi ha tornar a aparèixer.
Continuam baixant per la vessant nord de la serra en direcció al camí de Cúber a Binimorat.
Trobam una esplanada perfecte per dinar, acompanyats per un tebi sol, una temperatura agradable, una panoràmica indescriptible, i una banda sonora dels picarols de les ovelles.
En haver dinat, acabam la baixada i feim els cinc kilòmetres del camí cap a l'embassament, escoltant la meva veu : "i en arribar a Andratx ferà fosca negra".
Arribam als cotxes, després de 12.690 metres, cansats però satisfets amb noltros mateixos.
Ahir de la má de Jaume Vives, bona part de s'excursió es va fer per la finca pública des Galatzó, també passam per terrenys de la finca des Ratxo. Llevat del tram del camí de ses Planes i la síquia des Ratxo.
El safareig, també conegut com sa Bassa, emmagatzemava l'aigua que arribava per la síquia des Ratxo. Té planta rectangular, amb una longitud de 95,60 m.
Aquest sistema de canalització que arriba a la finca de Galatzó, possiblement d'origen andalusí, segons podem llegir a la Guia..., ve de la font des Ratxo «d’aigües subterrànies per drenatge que, després de proporcionar aigua a l’esmentada finca, es canalitza a través d’una síquia de 2 km que discorre paral·lela al camí que uneix la finca des Ratxo amb la finca pública de Galatzó. La síquia té un recorregut sinuós que es va adaptant a l’orografia del terreny fins a desembocar a una bassa, coneguda com sa Bassa, la funció de la qual és emmagatzemar l’aigua i redistribuir- la. De sa Bassa surten tres branques de síquies».
Avui sa Junta de Jubilats de B.M. ens hem reunit per començar una nova temporada, amb forces renovades!
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES, HAS DE PITJAR AQUI
Aquest dimarts, Els Botones dels 70 i qualque infiltrat hem deixat els cotxes al camí d'Es Cocons i hem pujat camí amunt per Cas Bergantet arribant, al cap d'una horeta al Planitjar, situat a 616 metres, on hem berenat.
En haver recuperat forces, hem continuat cami cap el sud, descobrint el pla de Ciutat: de Bellver a S'Arenal, i de Caubet aSon Reus. Hem pogut comprovar que un "Creuer", amarrat al port, és més gran que la Seu.
Un darrer esforç per pujar al cim, el Puig d'Aimaric (també anomenat de Marit, o d'Eimerit) que amb els seus 668 metres domina la part sud i llevant de l'illa. Podiem veure Cabrera.
Refeim les passes fins al Planitjar, amb els pins tan fotogènics. Allà hem trobat un grupet on hi anava en Jaume Vives. que havien de baixar per on nosaltres havíem pujar.
Continuam camí avall, aturant-nos només per collir bolets, que probablement el gendre de Jaume Serra, li dirà que pot tirar-los si no vol patir un mal de panxa.
Hem trobat un pou amb poal i abeurador, on ens hi hem retratat casi tots els excursionistes que avui hem anat a caminar per sa Comuna de Bunyola: Toni Calafat, Pep Barceló, Gonzalo Fernandez Rodado, Joan Fornes Barcelo, Jaume Aleñar, Pep-Lluís Ferrer, Damiá Real, Jaume Serra, Pedro Noceras Oliver, Miguel Gelabert Palou i Pere Coll Aguiló.
Avui a principis de la tardor, hem reprès la nova temporada d'excursions, per començar una volta molt guapa amb sol i vent, a la vorera de la mar, de S'Estanyol a Vallgornera.
Per ser el primer dia hem acabat agotats i hem hagut de aturar al Club Nàutic de s'Estanyol a recuperar forces.
SI VOLS VEURE TOTES SES FOTOGRAFIES HAS DE PITJAR AQUI
SI VOLS VEURE UN PETIT VIDEO, HAS DE PITJAR AQUI
